Calella de Palafrugell és territori d’havaneres però no aquest dimecres a la nit. Rosario amb la seva rumba flamenca ha aconseguit aixecar un Cap Roig ple de gom a gom des de la primera cançó del concert, ‘Te lo digo todo’.
I és que ningú s’ha volgut perdre el retorn de la cantant a l’escenari del Baix Empordà. A la platea, un públic entregat i una xafogor que no s’ha volgut perdre els moviments constants i els balls flamencs de Rosario.
Acompanyada per un ventilador, un canvi de modelito en mig concert i una ampolla d’aigua amb la qual s’ha dutxat ella i les primeres files dels assistents, Rosario no ha parat de moure’s i cantar.
Però Rosario, a banda de cantar i moure’s també és agraïda amb tot el seu públic. Diverses vegades ha donat les gràcies als assistents perquè és “molt bonic ser aquí amb vosaltres, que bonic! Gràcies al públic per fer-me artista. És el més bonic que m’ha passat a la vida” ha comentat una cantant extasiada d’eufòria i alegria.
Un discurs que ha donat pas a la seva cançó ‘Que Bonito’.
L’artista ha estat envoltada en tot moment per un grup de diversos músics, dues veus femenines i dos ballarins de flamenc que han deixat bocabadat el públic a cada una de les seves intervencions. I és que, en mig del concert, hi ha hagut una interpretació de flamenc mentre Rosario aprofitava per canviar-se de roba i deixar els pantalons negres llargs amb els quals ha començat per uns pantalons curts taronges i blancs, que ajudaven a superar la xafogor.
I això que ella tenia un ventilador davant, i no, no parlem del ‘ventilador’, la manera de tocar la guitarra a la rumba.
Rosario no s’estrenava pas ni dalt dels escenaris ni a Cap Roig, i així ho ha demostrat corrents amunt i avall, però recordant que fa 30 anys que és artista i que ja havia vingut diverses vegades a Catalunya.
Perquè hi té família, perquè el seu pare era català, i perquè se sent com a casa.
I per això, li cantava als assistents de Cap Roig ‘Te Quiero, Te Quiero’, una cançó que segueix: ‘y siempre te querré’.
Ja és habitual que alguns espectadors decideixin marxar abans d’hora, i són aquests els que s’han perdut un ‘No dudaría’ que farà història a Cap Roig abans d’acabar de conquerir el territori per antonomàsia de les havaneres amb un ‘¡marcha, marcha! ¡Yo quiero marcha! ¡Marcha!’
