Amb la primavera sens acosta el dia del llibre i es una delícia recórrer l’empordanet deturant-nos en llibreries de pobles i ciutats per conèixer les novetats de l’any i mirant si encara existeixen els descobriments vigents de l’any anterior. Un exercici que ens fa molta falta per tranquil·litzar la fúria del nostre comerç segons el qual tot el que te més de tres mesos ja es antiquat. Hi ha llibreries tan esclaves de la novetat que ni es recorden del fons on rau el coneixement i el plaer de la nostra història en tantes novel·les, llegendes, assaigs, viatges o mapes que la memòria ja es a punt d’oblidar quan encara no els hem pogut fer nostre.
Però hi ha unes quantes llibreries a l’Empordanet que m’agrada recórrer i no només al mes d’abril, que mantenen la memòria de la nostra cultura i de totes les cultures que caben en els seus prestatges o al menys en les fulles informatives que ens reserven l’immens plaer de deixar-nos recórrer escletxes de la llum i la saviesa de l’ample mon sencer que acumulen en les prestatgeries i en el cúmul d’informació virtual aplegat durant anys. En diré nomes unes quantes perque les visitem, hi descobrim títols i autors d’avui i de sempre i se’ns faci cada cop més habitual passar-hi una estona esperant quelcom que ens sorprengui o ens il·lusioni conèixer i gaudir:
Potser a la Llibreria La Siglantana, o a l’Espiral, qui sap si a Les voltes, de La Bisbal ja hi ha un nou títol de Edicions Sidillà, tan emocionant com les Llegendes de mar de la Costa Brava de Miquel Martín i Serra que va aparèixer fa un parell d’anys.
Trobaré a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí Tres grandes libros de magia, raríssimes publicacions de màgia i bruixeria que van ser editats per primer cop a Barcelona a principis del segle XX, avui en esplèndida edició facsímil de Idea Equipo Editorial de Frederic Puigdevall i Núria Claver, a Sant Feliu de Guixols?
M’acosto a la Llibreria Gavina de Palamós, i busco i rebusco la preciosa novel·la de Teresa Muñoz, Des del balcó, entrebancs, amors i traïcions en un barri vell de Barcelona de fa molts anys, que em va emocionant tant.
I acabo a Palafrugell per d’endinsar-me en un altre troc de la seva història recent, com aquell del llibre Quan a totes les cases es treballava el suro, Palafrugell, Mont-ras i Begur (1940.1990) de Sandra Bisbe i Lluis. Penso en la Llibreria Mediterrània, L’Esquitx i potser també en la mítica Polèmica, tan mítica que segueix apareixent a Internet encara que Quim Turró, el seu llibreter, un dels millors de l’Empordanet, va desaparèixer endut per un mal cop de roc deixant-nos des de llavors amb una enyorança emocional i cultural que ni minva ni se’n va.
Es pensant en ell, avui amb la imaginació plena de llibres com era la seva, que repeteixo aquelles mateixes paraules amb que el vàrem acomiadar el 25 d’agost de 2003:
Aquí estem, Quim, encara estabornits per la teva mort, que ni entenem ni li troben cap explicació. Un atzar, un instant, una roca que cau i la vida que se’n va.
I aquí ens tens doncs, estimat Quim intentant comprendre la raó d’aquest desastre, dient-te adéu tots junts per veure si encara que no hi trobem cap explicació siguem capaços de trobar-hi una mica de consol. Estem desolats, perquè tots t’estimàvem i tots sabíem el que eres per Palafrugell, per la cultura, per la teva família i pels teus amics. Encara més, tu ens vares donar un exemple no només d’amor al país, sinó d’amor a les idees en una època que tanta falta ens fa, demostrant-nos sempre que el més important per una vida digne tant en l’esfera pública com en la privada, es defensar la igualtat, la justícia, la llibertat. En tu es va fer veritat el principi universal segons el qual tots els sers humans naixem lliures i iguals en dignitat i en drets perquè vares tenir la capacitat tan poc comú i tan encomiable de fer-ho palès en la teva vida diària.
Has sigut i sempre seràs un exemple per tots nosaltres de com es fan les coses ben fetes, de col·laboració ciutadana, de tracte amb els demés, complicitat amb els que treballen pel mateix en el que tu creies, sense que mai et faltés la dignitat i el coratge per seguir el camí que les teves qualitats cíviques t’havien marcat, fossin quines fossin les dificultats i els entrebancs. Però per sobre de tot has sigut una bona persona, intel·ligent, amable, complaent, culta i sempre disposada a ajudar i a fer un favor a qui li fes falta.
T’enyorarem. Tots t’enyorarem, però sigui quines siguin les nostre creences, estem convençuts de que seguiràs viu entre nosaltres mentre siguem portadors del teu record. Un record que mai no t’ha de faltar mentre siguem vius. I mentrestant l’amor, la admiració i la tendresa que et tenim la transmetrem a tot hora als teus per veure si entre tots aprenem a viure sense tu.
Descansa en pau i en la nostre memòria
