Aquest mes de novembre han finalitzat els treballs d’excavació corresponents a la primera fase de la intervenció arqueològica i de recuperació patrimonial del safareig Es Quinze; una actuació impulsada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur -amb la col·laboració de l’Àrea de Medi Ambient i l’Àrea d’Obres i Serveis- amb l’objectiu de restaurar el patrimoni cultural històric del municipi i recuperar i fer visitables els espais que formen part de la història de la vila.
El projecte es desenvolupa sota la coordinació de l’arqueòloga begurenca Bibiana Agustí, i l’excavació duta a terme ha posat al descobert les restes de dos safareigs diferents al safareig Es Quinze: un més gran, que constitueix la bassa que aflorava a la banda de la roca abans de la intervenció; i un més petit, del que només en resta la base dels murs i el paviment.
El safareig Es Quinze gran està construït sobre una base de blocs de marbre anivellats sobre una base que emmarquen el perímetre del costat oest i constitueixen el nivell de circulació de les usuàries; un canalet entre aquest paviment i la paret vertical construïda sobre la roca permetia la circulació d’aigua sobrant en suau pendent cap al torrent. El safareig conserva restes dels quatre murs perimetrals disposats en rectangle, fets a base de pedra local i morter, amb arrebossat exterior i interior amb enlluït hidràulic que el feia impermeable.
El paviment interior està format per rajoles ceràmiques quadrangulars en molt mal estat. El remat superior del pedrís perimetral estava fet amb lloses de pedra de marbre local disposades en lleu pendent cap a l’interior, per tal de permetre l’acció de rentar la roba i escórrer l’aigua cap a dins del safareig.
Mentrestant, el safareig petit estava adossat a l’angle sud-est del gran, a la zona més propera a l’accés actual des dels horts municipals. Compartia amb el safareig gran el mur perimetral del costat oest que el separava del rec del torrent. Ambdós estaven construïts sobre una base de mur que delimitava aquest rec. Els diferents nivells de rebliment conserven residus del darrer moment de funcionament del safareig: bosses de detergent, blauet, agulles d’estendre, peces de roba i de calçat, fragments de ceràmica, de vidre i de plàstic.
Història del Safareig Es Quinze
En aquest sentit, cal recordar que els safareigs de Begur van ser especialment utilitzats i concorreguts durant el segle XIX i inicis del XX. Les poques fonts i l’absència de rius, junt amb la irregularitat de les pluges, feien dels safareigs l’única font suficient d’aigua per a fer la bugada.
Ara, un cop finalitzada la primera fase l’objectiu del consistori és dur a terme en una segona fase la restauració i museïtzació de l’espai.
