Haurem d’esperar fins demà divendres per saber si un bon grapat de ciutadans d’aquests país podran aprofitar les entrades que van comprar en el seu dia, amb tota la il·lusió del món, per assistir a alguna de les nombroses manifestacions culturals que tenen lloc aquest cap de setmana al nostre país, fora de la seva comarca. Espectacles teatrals, concerts i altres manifestacions que en aquest moment a la ciutadania ens donen la vida, estaran més o menys buits en funció del que decideixi aquest organisme que hem arribat a odiar profundament com és el procicat respecte el salconduit cultural, que hem exigit persistentment. Al procicat l’hem arribat a odiar els amants de la cultura, però també els de l’esport, perquè s’ha constituït en una mena de poder paral·lel que ens ha condicionat la vida profundament, però sobretot perquè hem percebut que les seves decisions han estat absolutament arbitràries, en un munt d’ocasions contradictòries i en d’altres totalment injustificades. Si el procicat i el Govern han tingut un dèficit clar durant aquest període, està clar que ha estat en el camp de la comunicació. Però també és el que passa en un país pobre o en el que els seus polítics són uns incapaços, que com que no es pot afrontar la factura de parar l’economia del país un temps determinat per liquidar la malaltia, s’intenta mantenir un equilibri entre una cosa i l’altra, optant per una agonia llarguíssima. Sense salut no hi ha economia, tanoques! Aquesta manera d’actuar ha tingut dues conseqüències, una primera és que el teixit productiu s’ha empobrit i un munt d’empreses, de gent, s’ha quedat i es quedarà pel camí. En sortirem tots junts, deien. No deixarem ningú enrere, deien. Disculpeu l’exabrupte: i una merda! El més greu de tot ha estat la intolerable xifra de morts, que hauria de ser causa de dimissió immediata de tots els governs haguts i per haver. Espero que el Procicat, demà, aprovi el salconduit cultural, en consonància amb la declaració de la Cultura com a bé essencial emesa per part del Govern. Perquè no hi ha res millor per a la ciutadania que el fet que un Govern i els organismes que en depenen siguin coherents.
