Benvolguts oients de Ràdio Capital, si en una cosa noto, dia sí i dia també, els efectes de la globalització és que avui la gent ja no saluda. Us passa a vosaltres? Us saluda algú quan aneu pel carrer?
Tampoc no hi ha ningú que doni les gràcies, tampoc ningú que demani perdó perquè el fet és que, avui, sembla que cada cop hi ha un consens més generalitzat a considerar que saludar, demanar perdó o donar les gràcies fa, jo no diria de persona gran, però potser també, jo no diria d’algú de poble, poc viatjat, però potser també, sí que diria i dic, en canvi, que saludar sembla que fa de persona feble, insegura, pendent dels altres i, sobretot, poc convençuda d’ella mateixa.
Avui tots som molt solidaris amb gent que no veurem mai i tots estem molt ben predisposats a resoldre problemes sobre els quals tampoc no podem fer gaire res, però quan es tracta de gent que tenim a la vora, ni tan sols no els volem donar aigua. I naturalment, tampoc no volem saludar-los.
És més fàcil, posem-hi, ser solidari amb els valencians –Perdò! I amb les valencianes- que han estat víctimes de la DANA, de l’incompetent d’en Mazón i de l’espanyol Pedro Sánchez.
No els ho sembla?
Ocupats com volem fer creure que estem sempre, encara que sigui mirant o xatejant amb el mòbil, convençuts com volem fer l’efecte que estem de ser els més joves, els més guais, els més atractius de tots i aquells a qui ens van millor les coses de tots, per què hauríem de ser amables quan avui l’amabilitat es confon amb la feblesa?
Saben què em sembla? Doncs em sembla que avui, contràriament al que es diu i sobretot al que s’aparenta, som més febles que mai, més insegurs que mai, més vulnerables que mai, i, com més joves, em fa l’efecte que més febles, més insegurs i més vulnerables que ningú.
A la comèdia del món d’avui, tanmateix, tots volem fer creure veure que les coses ens van més bé que a ningú, que som molt millors que ningú, que no necessitem ningú. Quan baixem de l’escenari és una altra cosa. Però, qui vol baixar de l’escenari en aquest món d’avui? Qui està prou segur d’ell mateix per atrevir-se a saludar els que ens saluden?
