L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals denuncia el que considera que són “tales abusives” d’arbrat a les pinedes sobre duna ubicades a la zona de Rodors de la localitat, on s’han fet treballs de prevenció d’incendis. En concret, consideren que s’han excedit els límits de separació entre arbres i s’han deixat en peu els exemplars més dèbils que, lamenten, “poden caure per si sols”. Els ecologistes estan convençuts que s’aprofiten aquestes tales per “desforestar zones amb la intenció que s’hi pugui edificar després”. I recorden que aquestes pinedes sobre duna són Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari i que els treballs provoquen “conseqüències irreversibles i greus afectacions”.
La normativa vigent estableix que, periòdicament i com a mesura de seguretat contra possibles incendis forestals, s’hagin de fer tales d’arbrat a les franges perimetrals de les parcel·les de bosc a tocar d’urbanitzacions. Una mesura que des de Salvem la Platja de Pals consideren que s’ha aprofitat a la zona de Rodors de la localitat per aplicar-hi “tales abusives”.
En aquest sentit, els ecologistes denuncien que els treballs efectuats en aquesta pineda sobre duna de Pals (Baix Empordà) no han respectat la separació entre exemplars perquè “s’ha deixat més distància entre pins dels sis metres que marca la normativa”, així com tampoc els pins més vells. “S’han talat arbres de més de 50 anys i s’han deixat espècimens amb troncs de menys de 15 centímetres de diàmetre, que no podrien ser considerats com un arbre adult segons els termes que estableix el reglament vigent”, ressalta Lluís Sanz, membre de Salvem la Platja de Pals.
Tot això, en un moment de sequera que des de Salvem la Platja de Pals lamenten que impossibilita tornar a plantar els pins que s’han talat, perquè aquesta tasca requeriria molta aigua i és un recurs del que actualment no es disposa. “Ara, amb la falta d’aigua, és inviable poder restaurar aquestes zones”, insisteix Lluís Sanz.
Voluntat d’edificar-hi
Des de la plataforma estan convençuts que aquestes tales responen a “la voluntat extractiva de fusta de qualitat”, a més de servir per desforestar una zona perquè s’hi pugui construir més endavant. “Amb aquests treballs les parcel·les poden haver perdut una part important del seu valor mediambiental”, critica Sanz, que afegeix que “acreditar que tenen poc valor, podria utilitzar-se per recuperar edificabilitat a les franges”.
De fet, el també membre de Salvem la Platja de Pals, Narcís Subirana, detalla que a Rodors “hi havia un projecte per urbanitzar-ho, que va quedar aturat quan el Pla Director de la Costa Brava ho va desclassificar”. Tanmateix, Subirana insisteix a dir que aquestes tales “seran una excusa per dir que les parcel·les no tenen interès natural i recuperar els permisos per poder construir-hi”.
Insten a inspeccionar els treballs
Aquesta és una pràctica que s’estaria estenent a altres poblacions de la comarca com Palamós, Palafrugell o Begur (Baix Empordà), on Salvem la Platja de Pals assegura que també “s’hi estan fent tales més importants del que marca la normativa vigent” en aquestes franges perimetrals -que representen els 25 metres primers de cada secció de bosc a tocar de les urbanitzacions-.
Per revertir la situació, el membre de Salvem la Platja de Pals, Lluís Sanz, demana als Ajuntaments que inspeccionin els treballs de tala d’arbrat a les franges de baixa combustió, per evitar que cap empresa subcontractada per fer aquesta tasca incompleixi la normativa. “Demanem la inspecció d’aquests treballs d’acord amb els contractes signats”, afirma Sanz, que insisteix a dir que tenen la sensació que “s’estan produint incompliments que podrien ser sancionables”.
