Em vaig despertar aquell matí amb una dita que em ballava pel cap: Sant Feliu de Guíxols és una gàbia d’or plena de mussols. El concepte gàbia d’or és pejoratiu, i em resignava a pensar que el que era un paradís, hagués estat qualificat per algú com presó d’or, que malgrat que d’or, al cap i a la fi significa confinament obligatori, quan a Sant Feliu es respira olor a llibertat i privilegi.
Investigant vaig topar-me amb una explicació que em va sorprendre. Aquesta dita tan popular s’atribueix a Santiago Rusiñol i la seva explicació es data en un viatge que l’escriptor, pintor i col·leccionista, pare del Modernisme català, va fer a la Ciutat dels Guíxols el 1892 on es va trobar amb el meravellós paisatge de la Costa Brava, enclavat en una postal única on el mar, l’asfalt, els monuments i la natura es combinaven d’una manera màgica fent la millor obra d’art que hom podia gaudir, però que els ganxons no sabien apreciar pel seu caràcter tancat,encantat i ensopit (significat de mussol en català).
Han passat quasi bé dos segles des de que aquest autor satíric i irònic va fer la seva aportació a la ciutat i igual que la dita, ha anat formant part d’aquesta terra ganxona i ha acompanyat als i a les que ens visiten sense saber ben bé el seu significat i atribuint-li cadascú/na el seu de particular.
Ja és hora que els i les habitants de Sant Feliu li donem el nostre per dret propi i que transmetem a la resta que els mussols ganxons estem orgullosos de ser aus intel·ligents, fortes, sàvies i que valorem el que tenim al voltant. Obrim del tot els nostres grans ulls de nit i de dia i tornem a veure amb un somriure el que la deessa Costa Brava ens regala cada dia!!! Si cal, amb aquells ulls que habiten al cor, amb altres ulls.
