L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols recrea l’univers de l’artista Josep Guinovart en una exposició temporal sobre l’artista. La mostra es divideix en tres sales sobre les peces de la geografia física de l’artista i una segona part de l’exposició centrada en la geografia humana. En total hi ha una seixantena de peces de l’artista en diferents disciplines: pintura, escultura i collage. La comissaria de l’exposició, Pilar Giró, ha explicat que algunes de les obres feia “20 o 30 anys” que no s’exposaven. A més, la mostra compta amb uns plafons inèdits. La presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, ha detallat que fa “pocs anys” els van descobrir i ara els han restaurat per fer la peça.
Aquest dissabte 31 de juliol l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols estrena la mostra ‘Univers Guinovart’, un monogràfic dedicat a l’obra de Josep Guinovart que repassarà les diferents disciplines artístiques que va tocar el pintor i amb un recorregut centrat en les temàtiques que més van marcar la seva carrera.
La mostra arriba amb una seixantena d’obres que comprenen quadres, escultures, seriegrafies i estructures. De fet, la comissària de la mostra, Pilar Giró, ha detallat que en l’exposició es poden veure moltes obres que “desdibuixen” els límits entre les diferents disciplines. “Hi ha pintures que es converteixen en escultures i viceversa”, ha afegit Giró.
La mostra s’estructura en dues parts: per una banda les obres que defineixen el recorregut per la geografia física i la geografia humana. En la primera d’elles hi ha tres sales centrades en obres que parlen de la terra, del mar i del camp.
Una de les més destacades és un cercle amb palla incrustada en què l’artista volia representar el simbolisme de l’era en el món rural. “L’era és on comença i acaba el blat, un lloc de trobada i on es fan festes” ha detallat la comissària Pilar Giró.
La presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, ha detallat que el trasllat del pintor a Agramunt durant la Guerra Civil va generar un gran impacte en la seva vida i això posteriorment va voler plasmar-ho en l’obra que feia. Per això, Maria Guinovart ha afirmat que en bona part de les creacions de l’artista hi ha representat un cercle en simbolisme a la vida a pagès i aquesta era que hi ha a les masies.
Algunes de les obres que es mostren a l”Univers Guinovart’ de Sant Feliu de Guíxols feia “20 o 30 anys” que no s’exposaven.
Per això Pilar Giró ha remarcat la importància d’entendre la vida de l’artista a través d’algunes de les obres que fa temps que no es veuen. De fet, aquesta exposició temporal també compta amb quatre plafons inèdits. Es tracta d’una peça que “fa molt poc” que la família Guinovart ha descobert i ha decidit restaurar-la expressament per incloure-la a la mostra. Els plafons tenen el fons blanc i hi ha incrustats diferents símbols de color terrós.
La presidenta de la Fundació Espai Guinovart s’ha mostrat satisfeta pel resultat d’aquest monogràfic sobre la vida de l’artista barceloní. Maria Guinovart ha detallat que l’entorn “incomparable” de l’antic monestir de Sant Feliu de Guíxols l’ha ajudat a “redescobrir” moltes de les obres que estaran exposades a l’espai durant aquest estiu.
Amb la mirada posada al nou museu
La mostra de Guinovart podria ser la última que es vegi a l’antic monestir abans que comencin les obres per al nou museu Thyssen que tindrà Sant Feliu de Guíxols. L’alcalde, Carles Motas, ha detallat que preveuen licitar les obres d’urbanització dels entorns del museu al setembre amb l’objectiu que les màquines comencin a treballar-hi a principis del 2022. Sobre la reforma de l’edifici, Motas ha detallat que confia poder-les començar d’aquí a un any, a l’estiu del 2022 per acabar-les a finals del 2023.
El calendari de la reforma, però, es mourà en funció dels acords que signi el consistori amb el Departament de Cultura i el Ministeri de Cultura sobre les aportacions que facin en el projecte. L’alcalde ha avançat que hi ha “bona sintonia” amb les dues administracions, però encara no ha pogut concretar quina xifra donarà cada institució.
Per altra banda, l’alcalde creu que estan en “el moment oportú”, ja que tenen el projecte executiu a punt i no preveuen cap cicle electoral en els propers anys, que permetria desenvolupar el projecte sense problemes. A més, Motas ha detallat el projecte “encaixa perfectament” en els fons europeus Next Generation, ja que es tracta d’una reforma de patrimoni històric.
Per això Carles Motas ha avançat que s’han posat en contacte amb una empresa externa experta en aquest tipus de subvencions perquè els ajudi a presentar la seva candidatura i optar a les ajudes europees per a la construcció del museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols. “Volem fer-ho bé”, ha afegit l’alcalde.
240 obres de pintura catalana
Per la seva banda, el responsable de la col·lecció artística Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, ha avançat que la família ha comprat nous quadres que s’afegeixen a la col·lecció de pintura catalana que cediran pel futur museu empordanès. Actualment, el fons artístic ja compta amb 240 obres que es posaran a disposició de l’equipament per tal que aquest n’articuli un discurs expositiu i seleccioni les obres que consideri oportunes.
Cervera ha anunciat que en els últims 16 mesos han incorporat unes 80 obres a la col·lecció com a mostra del “compromís” amb l’equipament. El responsable del fons artístic ha detallat que han incorporat obres de Rafael Durancamps, un retrat de Roman Rivera o una obra de Josep de Togores que fins fa poc “estava exposat al museu Reina Sofía” de Madrid.
