I és que aquest sistema d’hàbitats artificials donen refugi als peixos alevins i eviten que les especies despredadores de mida més gran se’ls acabin menjant. D’altra banda, compensen els efectes que els ports poden tenir per a les diferents espècies que hi habiten.
La instal•lació d’aquests aparells, que ha fet un equip de submarinistes d’Ecocean, es fa a poca profunditat i sota aquestes estructures, tenint en compte que els peixos petits solen trobar-se en superfície.
A més, amb el temps, els biohuts s’ompliran d’algues i, per tant, de vida. D’aquí a un any, un equip de submarinistes i biòlegs locals s’encarregaran que començar a estudiar-ne l’evolució. Joan Lázaro, expert en pesca de la zona, però, ja aventura que tindrà èxit.
Unes característiques “especials”
Lázaro detalla que al port de Sant Feliu té unes característiques molt específiques. Per una banda, compta amb les “típiques espècies que hi ha als ports” però té també “l’avantatge” que, en tractar-se d’un port amb una fondària superior als 8 metres i trobar-se “obert, “la vida marina no està tan castigada”. “Aquí hi podem trobar molta vida petita, invertebrats, mol·luscs i peixos com sards o llises”, detalla Lázaro.
En converses amb altres ports
De fet, l’èxit de la iniciativa ja ha estat provada en altres països com França i Dinamarca, on s’han observat unes 80 espècies diferents. Actualment, hi ha 4.400 instal·lacions d’aquest tipus a Europa, la majoria a França. La responsable de màrqueting d’Ecocean, Sabrine Palmieri, explica que, a banda de Sant Feliu de Guíxols, estan en converses en deu ports més, la majoria catalans, per instal•lar-hi aquests sistemes.
