El temps està canviant i les hores de sol cada vegada són més curtes però la son i els malsons que pensàvem que passarien en uns mesos, han tornat a desvetllar un dia a dia incert que vivim en un present ancorat en la setmana que estem gaudint. “S’apropa l’hivern”. Són les paraules amenaçadores que no deixem de sentir a través dels mitjançant de comunicació i que recorden , almenys a mi, fan de Joc de Trons, a l’emblema de la casa Stark, senyors d’Hivernalia. Per ells, l’hivern marcava una època de recolliment i de canvi, més enllà d’una estació, d’uns colors blancs que la neu portava a les seves terres, marcava el pas del gaudi a l’expectativa d’una guerra amb alguna cosa desconeguda que els amenaçava i que havien de guanyar, fins que el van posar cara i el van identificar i llavors el Senyor de la nit es va convertir en el seu pitjor enemic.
S’apropa l’hivern i el nostre Senyor de la nit avança més ràpid disposat a treure’ns la llibertat més important: la de viure la nostra vida com volem viure-la, passejant amb la tranquil·litat que ens dona el so de les onades a l’arribar a les platges, de poder pintar de color la nostra muntanya, els nostres carrers… i ens limita a unes vistes privilegiades, vistes des d’una finestra. Sí, arriba l’Hivern, però guanyem a aquest Senyor de la nit, i no deixem que acabi amb el nostre hivern. Dracarys, COVID_19!!!
