El gran danès més popular de la història torna a fer el salt a la pantalla gran en aquesta pel·lícula, que al contrari de les anteriors, que eren d’imatge real, està feta íntegrament en animació digital, allunyant-se de l’animació tradicional de les sèries i pel·lícules de televisió.
Si comencem per la part tècnica, dir només que els personatges són plenament identificables i característics en el seu pas a les tres dimensions. Està lluny del nivell d’animació de companyies com Pixar, però visualment és agradable.
Els principals problemes venen per la part del guió com s’ha enfocat la història no fa justícia a Scooby-Doo. Al final, un producte d’estudi pensat només per la mainada més petita, i poc pensada perquè els adults no s’avorreixin. Però el problema és el to. Scooby! Està mancada del misteri clàssic que sempre ha caracteritzat les sèries animades, més proper al terror. De fet, Scooby-Doo sempre ha estat la porta d’entrada al gènere de terror entre els més petits. Però això, aquí no passa ni volen que ho sigui. Elements sobrenaturals i de terror, barrejats amb humor i aventura que compensaven i mantenien l’equilibri. Aquesta fórmula màgica que va convertir Scooby-Doo en un èxit des del 1969 fins al dia d’avui, no es fa servir en aquesta pel·lícula. I d’aquí el seu fracàs. Quan decideixes prescindir de l’essència de l’obra per fer-ne una adaptació, per buscar més públic, estàs perdut, perquè li passarà el mateix que aquesta pel·lícula, que no convenç als fans, ni als profans que si busquen una pel·lícula de superherois, van a buscar una altra cosa.
Scooby!, aposta per les modes actuals i davant l’èxit del cinema de superherois i de Marvel en particular, copia el seu model. Primer en crear un univers compartit de Hanna-Barbera, pel que s’oblida de fer una pel·lícula protagonitzada per Mystery Inc. I segon, rescatar uns personatges secundaris de Hanna-Barbera, ficats amb calçador, com Blue Falcon i Dinamita, el perro maravilla, el més semblant que tenien als superherois, i convertir-los en protagonistes per portar la història al terreny de les capes amb acudits amb poca gràcia.
Per altra banda, el guió opta per mantenir l’equip separat, pel qual es perden les dinàmiques entre els personatges de tota la vida. I encara té menys sentit separar a Scooby de Shaggy quan la gràcia de la cosa és explorar l’amistat entre els dos personatges. Des del meu punt de vista, la separació dels diferents personatges és un error, ja que deixa de desenvolupar el grup de Mystery Inc. Perquè interactuen poc i perquè la gran quantitat de personatges els fa actuar moltes vegades en segon terme. I ja no parlem de com de malament han actualitzat a Fred, el que sempre ha estat el geni de les trampes, queda retratat com un babau per fer destacar els personatges femenins i en forçar el guió per acostar-se a les modes, a fer excessives referències a la cultura pop i a ser políticament correcte. Així, no.
Els altres personatges de Hanna-Barbera que utilitza tampoc estan ben fets servir. Potser el que millor, el Capitán Cavernícola, però Pierre Nodoyuna està fatal. El converteixen en una mena de Gru que disposa d’una versió de l’Hacendado dels Minions. L’interès a crear un univers compartit desdibuixa el que Scooby-Doo sigui tan fantàstic. De fet, la trama no gira al voltant d’Scooby, sinó que ho fa a partir dels personatges externs a Mystery Inc. La pel·lícula destina els seus esforços en plantejar un univers Hanna-Barbera i no pas a fer una pel·lícula fidel a l’esperit Scooby-Doo. La introducció d’aquests personatges se sent forçada i gens orgànica.
Però sí que diré una cosa molt bona de la pel·lícula. El pròleg, concretament els primers 15 minuts quan Sccoby i Shaggy es coneixen i posteriorment resolen el primer cas de Mystery, Inc. Allí estava la pel·lícula i no pas tot el que ve després. Només em queda un consell, si voleu fer entrar als menuts en l’univers Scooby-Doo feu-ho a través de les diferents sèries o pel·lícules d’animació de televisió. Al final, que s’hagi estrenat enmig de la pandèmia, farà que la pel·lícula sigui poc vista i ajudarà a fer que els més petits no identifiquin a Scooby amb el que veiem aquí.
- Publicitat -
