Sebastián Mateo: “Hem d’escoltar els ciutadans, fomentar la mobilitat i dinamitzar el comerç de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró”

Avui ens visita Sebastián Mateo, alcaldable de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró pel Partit Popular, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Mateo.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es descrivís amb tres adjectius.

Dialogant, creador de plans i, sobretot, molt discreto.

Llavors no si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bueno, crec que els aspectes a destacar en aquest mandat han estat, pues una mica els finiquitos dels projectes o com vulguin dir-ho. Perquè no han sabut accelerar nous projectes, però si que han anat executant projectes que ja estaven al calaix de l’anterior mandat.

Tot i que ells diuen que han gestionat el temporal de Glòria, la pandèmia. Tot això no ha de parar un municipi no ha de fer estralls en el que és la gestió municipal.

Doncs no sé si en podria destacar dos més?

I bé, així per a mi, jo que he sigut seguidor dels plens via internet he vist que els plens han estat una mica dictatorials. Tenen un cartipàs, el qual no els deixa parlar als altres regidors. I potser per això la oposició tampoc no ha estat gaire forta. Jo voldira que això s’obrís, que poguessin debatre més les coses perquè així s’haguessin adonat que la lectura de la legislatura, del que la gent del poble doncs estava estava dient. Com a problemes amb les diferències de l’avinguda de S’Agaró, la cala Belladona, la benzinera de l’Esclat. Tot això els ha portat a una legislatura que jo crec que ells havien d’escoltar una mica més.

Després, no sé si podria destacar tres aspectes que potser no han acabat d’assolir des del govern municipal durant aquests quatre anys de mandat.

Escoltar el poble, ja ho he dit. Jo crec que escoltar el poble amb totes les seves queixes que hi ha hagut. Ells sempre s’han benegloriat de que seguien l’escolta activa. Nosaltres no considerem que escoltar sigui recollir una mica un missatge de l’altra persona, llançar el teu missatge, dir com de bé que ho estàs fent, no?

Nosaltres escoltar entenem que és comprendre, pensar en allò que t’està dient la població i actuar en forma per solucionar aquest mal o disgust que té la població. Sabem que sempre no plou a gust de tots i que és molt difícil governar. Però entenem que tampoc s’ha de no escoltar les veus crítiques que hi ha al voltant de cada acció que fas en el mandat. I qui governa ho ha d’assumir. Sempre tindrà crítics, i que aquests també s’han d’escoltar.

Un altre caràcter negatiu, doncs no saber aportar noves idees al municipi només s’ha vist a última hora alguna que sí que ha aportat gent. Però la gent també ha estat molt disconforme, doncs, per exemple, amb una carrera que es va fer no fa gaire al municipi i va perjudicar els altres municipis del voltant perquè van tallar carreteres que eren artèries principals, a l’entrada d’altres pobles.

Així doncs, podríem estar enumerant multitud d’errors que hem vist. També molt gran ha estat el no saber seguir gestionant coses o seguir, matant temes com ara l’arranjament del passeig Marítim, els problemes que tenen els veïns amb la llei de Costes socialista que ja va sortir que nosaltres vam anar a Madrid i vam estar pactant amb costes una sèrie de beneficis, d’excepcionalitats que havia de tenir Platja d’Aro per poder arreglar. Tot això no s’ha dut a terme perquè la subdelegació de Govern, que era socialista en aquest moment, no ha continuat treballant en aquesta línia aquí a Girona i al Govern central no ha volgut apostar per arreglar tots aquests assumptes a Platja d’Aro.

Ja entrant en una mica de candidatura, m’agradaria preguntar quines creu que són les prioritats o iniciatives que fan falta al municipi, com és Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Bé, després d’escoltar els veïns les iniciatives jo crec que són bàsiques. La nostra pagesia reclama, doncs, el dret a reg pel fet que moltes vegades als pous que ells tenen són explotats pel municipi, perquè prioritàriament a Catalunya es diu que l’aigua de boca és la primària, la secundària és aigua per a indústria i terciària és aigua per a pagesia. Llavors, això perjudica el nostre pagès.

Nosaltres ja en anteriors legislatures i va intentar canviar això és una llei de Franco. És per això pel que ve del temps de Franco, quan ell va enganxar l’aigua del Ter i la va baixar a Barcelona era perquè tenia un creixement demogràfic. Jo crec que Barcelona ha d’abastir-se d’aigua d’un altre lloc i no haver de baixar-la del Ter, perquè nosaltres tenim pagesia, que no, que no, que no? necessita aquesta aigua. Castell d’Aro em refereixo als usos dels pous privats si anem a nivell general, ja que al Baix Empordà la Gola del Ter té molts problemes per regar els seus camps.

També creiem que fomentar el negoci a Platja d’Aro amb noves idees, com pot ser un santuari marí atraure un tipus de públic de busseig. Que pugui promocionar el Front Marí o poder obrir nous negocis allà, com ara cursos de submarinisme o embarcacions que portin els bussejadors fins a les atraccions que es poden deixar endavant les nostres costes atraccions no és estrany veure un vaixell pesquer o es pot portar una atracció que es pugui copiar d’altres llocs. Tot està inventat, no hi ha res de nou.

El nostre litoral és particular. Tenim una sèrie de pedres davant de la nostra línia de costa, la qual no permet als pesquer entrar dins la platja. Els pesquers parlant amb ells sempre ens han dit que sempre que s’ha fet un santuari marí o una reserva, la pesca creix al voltant i que és beneficiós. Ells no vénen al nostre municipi. Per tant, si nosaltres els proporcionem a aquesta fauna marina o un lloc per poder-se allotjar, es dona més pesca i més benefici pels nostres pescadors de Palamós.

També volíem promocionar coses com poden ser el tren tram, el tram que ja és un projecte que ve de fa molt de temps. Ara sembla que s’omplen la boca perquè l’associació s’ha començat a moure per aquest assumpte. Nosaltres ja proposàvem un tren circular mancomunat amb les altres localitats, com ara Palamós, com pot ser Sant Feliu un autobús circular que donés voltes també per les nostres urbanitzacions. Perquè hi ha molta gent gran que necessita ser assistida, que necessita viatjar anar als CAPs, baixar a l’hospital de Palamós per arreglar algun assumpte, algun paper a Sant Feliu. Tot això ens porta a pensar que seria bo unir els tres municipis. Posar fins i tot un bus llançadora, adreçat cap als hospitals a Girona. Tot això ens fa pensar que seria bo això un autobús ben pensat que es pugui mancomunar amb els altres municipis i pogués donar un servei major a la gent amb mobilitat reduïda o fins i tot que no tinguin vehicles.

Després m’agradaria passar a preguntar-li què diferencia la seva proposta política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions municipals d’aquest any.

Doncs mira que no miro els programes dels altres. Nosaltres sempre parlem amb la gent. La gent ens demostra les inquietuds. En el cas de pagesia, doncs, no tenia coneixement de què se’ls podia proporcionar. Parlava jo i molts ja em van donar la solució. “Sebastián ja vas treballar en aquesta línia a defensar els nostres drets de rec, continua així”. En el cas dels dels veïns, això del santuari de marí no és una cosa que només se m’hagi ocurrit a mi, és una cosa que se’m va oferir. Se’m va parlar del Front Marí que tenim al municipi. Vam parlar de la possibilitat de col·locar un santuari marí i que per això es fomentaria en empreses 360 graus clústers que podrien aportar una mica més de negoci a la nostra línia costanera i posar promociona també el nostre passeig marítim, que està moltes vegades una mica apagat.

La gent també em demana és un santuari o una reserva o una protectora per als gats. També per complir aquesta Llei de protecció animal que ells mateixos han promocionat, però no gestionen dins del municipi perquè no és del municipi que ha de ser el que recull i el que ha de ser que cuidi a tots aquests felins no ho fa.

Ho deixa a les associacions afegeix que en molts casos no tenen prou aportacions per donar servei a tots aquests animals. Podríem pensar que si l’Ajuntament mancomuna amb els altres municipis per poder estalviar costos. Una associació,  una protectora, totes aquestes associacions poden participar-hi dins poden aportar els gats que trobin ferits, poden avisar-nos de colònies que s’instaurin i poder gestionar tot això. Tot això són coses que vas recollint, vas escoltant la gent. La gent, doncs, ens va donant el programa que nosaltres portem al nostre projecte.

Llavors ja ho ha anat avançant una mica, però m’agradaria que ens digués quatre propostes més, sobre el programa polític que presentin a les eleccions d’aquest any.

Bé, doncs nosaltres, a banda del santuari marí, la protectora d’animals, el tren circular, també hem proposat municipalització o gestió mixta dels recursos de recollida d’escombraries i de recursos hídrics o rebut de l’aigua. Nosaltres creiem que és escandalós, que portem tant de temps pensant que l’abocador de Solius es tancaria perquè jo ja era conseller i ja sabia fa vuit anys que això s’anava a tancar. Nosaltres havíem d’anar a l’abocador de Lloret, cosa que es va fer amb l’última les darreres tecnologies, un abocador que es va fer que ens havien venut  que n’hi havia prou per recollir totes les escombraries. Hem incrementat progressivament el rebut de la recollida d’escombraries per poder-hi portar els residus. I ara que hem d’utilitzar l’abocador de Solius es tanca, es tanca ja definitivament per una sentència, no podem portar-ho perquè el de Lloret diuen que ja és ple a vessar. Ara, doncs, no tenim on portar-ho. I això serà un què per a la propera legislatura.

Municipalització o gestió mixta. Per què? Perquè deficient, hem vist que això és deficient. Hem vits que donar a una empresa la gestió de les escombraries. Per exemple, unes escombraries que ens han col·locat els contenidors que tenim. En el cas de la pandèmia, tot es van queixar perquè ho havien de tocar amb la mà. Quan sempre hi havia, hem tingut contenidors de pedal. Els nostres contenidors antics eren d’un volum superior al que tenim ara.

Els contenidors estan completament plens. Si que s’han fet més aportacions, però si veus la gestió de les escombraries en legislatures anteriors i el volum d’escombraries amb aquesta legislatura ha variat poc. Vol dir que si hem reduït el contenidor però hem fet més aportacions continuem amb el mateix problema que sempre hem tingut. Les escombraries són plenes. El nostre municipi es veu amb els contínuament amb els contenidors plens. Vagis on vagis. Escombraria que cau per tot arreu. Uns estats deplorables del carrer.

En gestió del rebut de l’Aigua la concessionàri, els nostres dipòsits sembla que com l’aigua ja ve del Pasteral, doncs que no necessiten els nostres dipòsits. S’han adonat que els dipòsits, en alguns casos, estan contaminats o tenen un índex molt alt de salinitació. Han de comprar mini potabilitzadores. També nosaltres volem projectar una dessalinitzadora al municipi que ens diuen que és cara? Si. Però bé, d’alguna manera hem de treure nosaltres aigua i hem d’abastir el nostre municipi. El nostre municipi sempre que s’ha projectat una urbanització, o nou projecte el primer que se li diu en urbanisme és sostenible? Tenim aigua per a abastir aquest nou, aquesta nova urbanització? Si no, moltes vegades ha quedat al calaix.

Això vol dir que el nostre municipi té aigua no tenim perquè estar contínuament connectats amb el Pasteral, que el Pasteral és una aigua cara igual, igual de cara, que pot ser fer una dessalinitzadora. Si en el cas queels nostres pous es quedin secs, perquè tot això va variant i podem estirar de dessalinitzadora. És pensar una mica i fer una línia per anar tractant els problemes que es poden venir en un futur.

Finalment m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Si nosaltres seríem capaços de pactar amb altres formacions polítiques és el deure. Cadascú es presenta per governar o intentar governar. És el deure de solucionar els problemes de la població. I no entrat a fàstigs amb cap tipus amb cap perquè t’hagi estat llençant coses en cara durant els debats electorals o durant tota la campanya. Jo crec que cal arribar a acords.

Jo crec que és bo estar dins una gestió municipal perquè ja he demostrat moltes vegades quan he estat dins d’un ajuntament que hem aportat idees bones i que podem fer les coses. Per tant, crec que és bo estar de cara a la societat i donar ajuda. Oferir-li la teva ajuda el millor que puguis.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany. I també els volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Gràcies. Una salutació a tothom.