La Jornada de Turisme, Territori i Societat, promoguda per la Fundació Jordi Comas Matamala i l’Agència Catalana de Turisme, va finalitzar la seva setena edició destacant l’optimisme del sector turístic en el creixement econòmic i el potencial de les comarques gironines. A través de quatre ponències amb temàtiques ben diferents es va posar al centre del debat la indústria turística des de diferents vessants.
Els encarregats d’inaugurar aquesta setena edició de la Jornada de Turisme, Territori i Societat van ser la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital; el director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer; el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Masquef; i l’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas.
Infraestructures i territori
La primera taula va posar l’enfocament en ‘Les infraestructures bàsiques del territori turístic’. La va moderar el periodista i director del Més 324, Xavier Graset, i va comptar amb la intervenció del comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, i el secretari general d’infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), Xavier Flores. Josep Vicent Boira va destacar que “el corredor mediterrani també és un corredor turístic” i d’aquí la seva importància per la mobilitat dels turistes pel Mediterrani. Va assegurar que “s’estan fent molts avanços, però entenc que encara el ciutadà no tingui una idea plausible d’on estem. Però tot arribarà”.
Xavier Flores es va centrar en altres infraestructures viàries, com són l’AP7 i l’N-11, però el públic va demanar, en el torn de preguntes, la situació en la qual es troben les línies de Rodalies de Catalunya, on s’han reproduït en els retards i avaries de diversos trens.
Cicloturisme i festivals
La segona taula, que va tractar de ‘La música i el ciclisme, reclams turístics’, va comptar amb les intervencions del periodista i escriptor Rafael Vallbona i del codirector del Sónar Festival, Ricard Robles, moderats per Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La gran oferta de festivals de música que se celebren arreu de les comarques gironines i l’atractiu internacional que suposen, van ser alguns dels punts que va destacar Ricard Robles. A més, va recordar la importància de saber-se diferenciar en un panorama amb tants de festivals. Rafael Vallbona, es va centrar en el creixement del ciclisme a casa nostra com a esport sostenible i de la necessitat que aquesta aposta vagi acompanyada d’una oferta de transports públics sostenibles i accessibles.
La importància de l’arquitectura i el territori
‘La influència del paisatge i l’arquitectura en la destinació turística’ va ser la tercera taula rodona, que va moderar Josep Lluís Blázquez, director de Perspectives, de Catalunya Ràdio. Hi van prendre part, Maria Sisternas, directora de l’Incasòl i l’arquitecte Rafael Aranda, de l’Estudi RCR. Els dos ponents es van referir al treball que fan des dels àmbits públic i privat i van subratllar la importància de la col·laboració públicoprivada per a dur a terme accions sostenibles que respectin el paisatge, tant l’urbà com el rural.
Amb Maria Sisternas, els assistents van explorar algunes de les restauracions més representatives que s’han fet arreu de Catalunya. La ponent va destacar la importància de la restauració del patrimoni en el turisme. Rafael Aranda va exposar alguns dels punts més rellevants de la reforma que van dur a terme l’any passat al Celler Perelada i la importància d’integrar aquesta arquitectura amb la naturalesa del paisatge, apostant també per la sostenibilitat.
Economia i societat
Finalment, la quarta taula va tractar les Tendències econòmiques i socials, en la qual van intervenir, com a ponents, Jaume Masana, director de Negoci de CaixaBank i Elena Mayoral, directora general d’Aeroports d’AENA, amb la moderació de Josep Francesc Valls, director de la Càtedra d’Escenaris de Futur; Retail, Turisme i Serveis de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Elena Mayoral va destacar que la futura estació de l’AVE de l’aeroport de Girona podria arribar en els pròxims anys. A més, va destacar la voluntat d’AENA d’aconseguir ser més sostenibles i impulsar iniciatives perquè les companyies aèries se sumin a aquesta transició cap a polítiques més verdes.
Massana, que va utilitzar diverses dades, es va mostrar optimista pel que fa al futur de l’economia i va explicar que “la inflació continua essent la gran inquietud pels pròxims mesos”, tot i mostrar-se confiat en el creixement de l’economia, que també repercutirà directament al sector turístic, amb “senyals de fortalesa del turisme domèstic”. Va afirmar que ens trobem en un moment on l’estalvi ha disminuït enfront de l’augment del consum.
Una visió positiva
Al final de l’acte, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, patró de la Fundació Jordi Comas, va oferir el relat i les conclusions d’aquesta setena jornada, en què va subratllar que la jornada va mostrar que “hi ha futur, i tots tenim l’obligació ètica, moral i política de treballar pel futur, individualment, i de construir un somni de futur col·lectiu pel nostre país”. Nadal es va lamentar que els “desastres que són d’actualitat” hagin desvirtuat, en certa forma, la primera taula sobre infraestructures. Així mateix, es va mostrar confiat en què el corredor mediterrani va avançant i “hem de ser optimistes sobre la seva culminació”.
Sobre la segona taula, sobre música i ciclisme com a reclams turístics, va recordar “la revolució que va suposar que el ciclista Lance Armstrong s’instal·lés fa un temps a casa nostra”. Nadal va dir que, en matèria de festivals de música “potser n’hi ha massa i massa semblants”.
Nadal va manifestar que és una obvietat la influència que tenen el paisatge i l’arquitectura en la destinació turística, que va estar el tema tractat a la tercera taula tot indicant que “els mals venen del passat” i que, avui, “fins on s’ha pogut, la situació s’ha redreçat, gràcies a la legislació democràtica i a actors responsables sobre el terreny”.
Finalment, el conseller va compartir l’optimisme de Jaume Massana sobre la tendència positiva del creixement econòmic i va dir que “les coses s’han de pagar pel preu que valen” i que “les administracions públiques han d’ajudar a poder pagar el preu que valen les coses, quan s’implica el sector privat i quan la finalitat del que cal pagar és justificat per l’interès públic”.
