A partir del dilluns en Dani Cortés es farà càrrec del Supermatí. Aquí un servidor entra al taller mecànic per unes quantes setmanes i serà ell qui us desperti amb el “Són les 8, bon dia des de Pals”. Això passarà dilluns, però abans, demà dissabte, un amic meu s’examinarà per intentar entrar a la universitat. Ell no ho sap però la prova principal, la que li posaven les seves pròpies pors, ja l’ha superada.
El meu amic mai va tenir bona relació amb els estudis i ho va fiar tot a aprendre un ofici d’aquells que es viuen amb passió, però que poques vegades et permeten viure’n. Talment com si parléssim de la ràdio!
Però amb una vida “acomodada” i el capteniment de mirar de dedicar-se a allò que tant li agrada però que no li és retornat en la mateixa proporció, el meu amic va acabar veient que necessitava explorar de nou el terreny acadèmic i ara, als seus 37 anys va decidir posar-se a estudiar per mirar d’obrir-se les portes que fins ara no s’ha atrevit a obrir.
Però com he dit, massa anys lluny de les aules li han fet oblidar el que és enganxar els colzes a la taula i ha de suplir aquesta mancança amb arengues d’amics, paciència i una motivació externa que no sempre li és suficient.
Demà s’enfronta al seu últim obstacle però com he dit, al marge de com li vagi, ell ja hi ha guanyat la capacitat d’entendre que res és etern i que en aquest món canviant, o et mous o caduques. També hi va guanyar el dia en què es va veure capaç d’entomar aquest repte que per a ell era gegantí i també demà, que té proves complicades relacionades amb les matemàtiques, l’economia, l’empresa, etc… hi guanyarà nomes sortir del llit i enfilar el camí cap a l’Autònoma. Que el meu amic hagi arribat fins aquí ja és una victòria. Ara, com si es tractes d’un torero, ha de rematar la feina amb les orelles i la cua per acabar per la porta gran, no per sortir-ne, sinó per entrar-hi amb més força.
Felicitats i molta sort!
