Puc assegurar, que no tenim cap encàrrec de la direcció de polemitzar entre nosaltres, però a mi em sembla interessant acreditar la pluralitat d’aquest grup de col·laboradors de Ràdio Capital.
Pera això començaré replicant al company i amic Xavier Cortadellas, mitjançant una pregunta simple. Qui compraria ceràmica, qui aniria a la fira Indilletres i qui vindria comprar dolces a la Bisbal si no hi haguessin turistes?
Però avui em volia centrar en el camp semàntic de la paraula turisme, que engloba tants mots i darrerament em sembla que el fem servir com un tot.
Em vaig passar anys explicant que urbanísticament qui va farcir de nyaps els nostres pobles i el nostre front marítim no foren el hotelers que en general van encarregar edificis notables i van tractar amb exquisidesa els seus espais que ara esdevenen exemplars. Puc posar molts exemples com la Gavina, l’Aiguablava, el Sant Roc o l’Almadrava o el mateix Parador.
Per contra fou el sector immobiliari qui va construir veritables monstres com les torres del passeig de Palamós, la del port de Sant Feliu o la colina del sol a Calella de Palafrugell.
Molts anys després les famílies hoteleres segueixen al peu del canó i del projecte, mantenint els entorns pulcres i enjardinats i atenen amb cura als seus clients.
Ningú recorda, ni sap els noms dels promotors immobiliaris dels edificis citats. Cap d’ells era d’aquí i un cop venuts els habitatges segurament mai més hi ha posat els peus.
No és gaire difícil entendre la diferència, com tampoc ho hauria de ser, entendre quin dels sectors d’allotjament han provocat la turismefòbia que sembla envair-ho tot.
A la Costa Brava la capacitat receptiva d’allotjament reglat (hotels, càmpings, apartaments en bloc i turisme rural) s’ha mantingut pràcticament estable d’ençà de l’inici de segle en unes 250.000 places, el 50% de les quals cosa insòlita arreu del mon son de càmping i un 30% d’hotels.
Però l’eclosió del transport aeri low cost i l’aparició d’Airbnb, l’any 2008, posen al mercat bona part de les 600.000 places en apartaments i segones residencies comptabilitzades al segon Debat Costa Brava del 2004.
Es aquesta irrupció, inicialment frenada per la crisi econòmica, que genera aquest sentiment cada dia més present i generalitat a les ciutats i zones turístiques d’arreu.
Els oients i lectors haureu d’invertir moltes hores per trobar un aldarull en hotels o càmpings i molt poc en trobar incidents en pisos turístics.
Separar el gra de la palla ja ho feia el meu avi.
