Aquests dies ens hem afartat de sentir a parlar d’un banc americà que ha fet fallida a Silicon Valley, com si no anés amb nosaltres. Però allò de que l’aleteig de la papallona aquí és un terratrèmol a l’altra banda del món, és més que mai veritat. També ens deien que allò del covid era una cosa de Xina. O que Europa no està pas en guerra, i bé que hi som. Si enviem armes, estem en guerra; si bloquegem la participació dels ciutadans russos als projectes europeus, estem en guerra; si recollim refugiats, estem en guerra; perquè ens posicionem; i tot allò contrari que ens vulguin vendre, només és fressa.
Amb això dels bancs, els rics hi perden diners, sentim a dir. Fins i tot hi ha gent que se n’alegra, com si no ens repercutís als altres. Que tanquin empreses de tecnologia vol dir un retràs segur en l’avenç de la societat. Del món en general, sí, però també del nostre petit mon. Darrerament, la tecnologia ens donava una mica d’esperança entre tanta focalització en el turisme. Tret de les macro-empreses més conegudes, la majoria son companyies de pocs treballadors, normalment molt joves, que tenen grans idees. Com que aquí a casa nostra hi ha capital, però poc, aquests xavals amb ganes i capacitat de menjar-se el món aconsegueixen diners a fora per poder tirar endavant. No seran amazon, però donen a menjar famílies. Que caigui tot té un impacte terrible i definitiu sobre els vells, però sobretot sobre els que tenen menys edat. Que passi en les empreses d’allà vol dir que aquí també hi haurà moviment.
Sembla que no passa gaire res, però cada dia som més pobres. Després de la recessió evident que ens trobem a per tot arreu (al súper, a la benzinera, quan comprem el gasoil o paguem la factura del gas), veurem la frenada a tots nivells. A mi ja no em fa gaire res, però penso en els qui venen després, i què voleu que us digui, a mi em sap greu
