Tot el que no és ara i avui és passat, i el passat, passa i sempre vivim un present marcat per les nostres experiències vitals, l’entorn i l’estat d’ànim, que sense saber-ho, s’enganxa al nostre dia a dia pensant en un futur que no acaba d’arribar.
I ara, a l’Empordà, les platges tornen a viure un estiu que recorda els estius passats, els carrers tenyits amb els colors de les ulleres de sol i els barrets que amaguen les ganes de menjar-se el món, tornen a ser plens de gent que té l’ànsia de dormir sota el cel privilegiat de la nostra terra i a casa i des de casa es tornen a sentir les veus que van quedar callades per la por i la incertesa i que continuen mitigades per una presència que ens recorda que no hem d’oblidar el que pot tornar a passar: les mascaretes.
Però viure dins d’ una col·lecció única de postals té el millor dels privilegis: que passi el que passi, la postal forma part de la nostra vida, igual que el mar, les muntanyes, les olors, els sabors i la música que acompanya el nostre present, una música que sempre ens farà el dia més “bonito”, gràcies a un enamorat de la nostra realitat, el Pau Donés, al que està dedicat el Festival Porta Ferrada d’aquest any, i que mai marxarà dels nostres cors i que ens acompanyarà amb les seves notes i la seva manera d’estimar la vida, amb la seva manera de viure el present.
Present i realitat que podem gaudir gràcies a la màgia que es desprèn de la nostra restauració, que per fi podem compartir amb els que estimem; a la cultura, que es torna a mostrar a cara descoberta i que tan bé ens ha fet quan havíem de quedar-nos amb el kit de supervivència; als petits comerços,que obren les seves portes i a les carreteres que ens apropen més a tot. Vivim el present, però no oblidem el passat!!!
