Hi han aspectes en que la societat és estàtica, sembla inamovible. Però en canvi en d’altres aspectes, quan un mira enrere tan sols 10 o 15 anys s’observen canvis profunds. Un d’ells és el que s’observa en el dret de família i en les decisions que es van prenent des dels jutjats.
Quan vaig començar a exercir com a advocat l’any 2003, era una norma no escrita que en els procediments de divorci amb fills s’atribuiria la guarda a la mare i es fixaria un règim de visites pel pare de caps de setmana alterns. La discussió es solia centrar en l’import de la pensió d’aliments.
Però a mesura que la dona s’ha anat introduint al mercat laboral i s’ha legislat a favor d’una societat més igualitària, l’avanç de la custòdia compartida ha estat impactant, fins al punt de l’assumpció natural de que pare i mare tenen el mateix dret i deure d’exercir la guarda dels seus fills. L’establiment generalitzat de la custòdia compartida ha comportat que en els procediments contenciosos el punt central s’està desplaçant de la fixació de la pensió d’aliments cap a la fixació dels temps d’estada entre fills i progenitors. Si no hi ha acord entre els pares, no resulta senzill fixar el temps d’estada amb cada progenitor o que és el mateix, el temps en que una mare o un pare estaran separats dels seus fills. No hi han receptes ni secrets per abordar aquest assumpte tan delicat i personal, tan sols la constatació de que cal donar-li la importància que té i que la judicialització és l’últim recurs. Primer caldrà esgotar el diàleg i explorar totes les vies possibles d’acord entre progenitors. Cada separació és tot un món i es cadascú qui sap les mesures o acords més adients per regir la vida post-matrimonial. D’aquí que els advocats especialitzats en dret de família cada vegada baixem més de l’estrada per adoptar un paper més facilitador-col·laborador en la gestió d’acords i procediments consensuats. Aquesta és la manera d’ajudar a no fer més difícil encara una separació.
