A principis del mes d’octubre, tenen lloc a moltes de les nostres poblacions, els homenatges a la Gent Gran, també anomenats Festes de la Vellesa. Si cerquem al diccionari la paraula vell hi trobarem sinònims com ancestral, ancià, antic, arcaic, passat,
reculat… vivim en un món en que ningú vol ser vell però tothom vol arribar-hi.
Ser vell vol dir ser savi, portar a l’esquena una vida plena de d’experiències, de vivències, de lluites, de derrotes i de la satisfacció d’alguna victòria. Sembla que ja ho tenen tot fet però encara els queda molt per viure, per viure, sentir i assaborir cada segon, i ells ho fan intensament. Darrera de cada somriure, de cada cançó, de cada paraula i de cada moment de felicitat hi ha un agraïment que et fan arribar, però l’agraïment, l’admiració i el
respecte ha de ser sempre per ells, la nostra Gent gran, grans d’edat però grans de vida i grans de cor.
