Avui m’estreno en aquesta secció amb una qüestió que em dona voltes fruït d’una sèrie d’articles d’opinió centrats en l’art. La pregunta és la següent: “Seria millor el món sense els ‘filantrops’?”
La filantropia, amb les seves arrels immemorials, ha experimentat una transformació sorprenent. La paraula “filantropia” té el seu origen en el grec antic i significa resumidament “amor a la humanitat”. Sovint, es relaciona amb la imatge pública dels donants i la seva generositat. Però aquí rau la primera pregunta crítica: Els filantrops són impulsats per altruisme o simplement busquen reconeixement?
Mirant enrere en la història, observem com els mecenes han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de l’art i la cultura al llarg del temps. Han estat, per dir-ho d’alguna manera, els patrons moderns que han recolzat figures com Leonardo da Vinci o Michelangelo, Mozart o Beethoven per citar-ne algun exemple però que tots situem en el nostre radar. No obstant això, la relació entre els filantrops de gran abast i les institucions que reben els seus fons és més semblant a una partida d’escacs on tothom intenta moure les peces a seu favor.
I ara, aquí entra la part més sorprenent del debat. Resulta que els “megafilantrops” poden tenir més influència en la política i les institucions públiques amb els seus diners que molts polítics amb els seus vots. Això planteja preguntes fonamentals sobre qui realment té el timó de la democràcia. D’altra banda, no podem oblidar les crítiques dirigides a aquesta generositat amb butxaques ben plenes.
La filantropia és doncs, una qüestió complexa i multifacètica. I, tot i que no podem afirmar amb certesa si el món estaria millor sense filantrops, és evident que necessitem un debat públic informat i regulacions més estrictes per assegurar-nos que els beneficis superin els riscos.
Aquest és un tema que, sense cap mena de dubte, continuarà sent motiu de converses i debats en els anys que vindran. Però sigui com sigui, la filantropia ben entesa m’evoca a dos autèntics quixots contemporanis del Baix Empordà: en Ramon Mascort i l’Antoni Vila Casas, que, fa pocs dies ens va deixar. Amb les seves dedicacions, aquestes dues figures fan que la filantropia, tot i ser complexa, recordi que sempre hi ha lloc per la generositat i el compromís envers la humanitat, i és difícil imaginar que el món seria millor sense les seves contribucions.
