Ràdio capital m’informa (https://www.radiocapital.cat/la-biblioteca-de-palafrugell-sengresca-i-visita-diversos-barris-del-municipi/) d’una iniciativa de la biblioteca de Palafrugell que m’ha semblat meravellosa. Es tracta, tan senzill, d’acostar la biblioteca a diversos barris de la població: La Sauleda, la Punxa, Vilaseca -Bruguerol i Mas Mascort. Amb el nom de “la biblioteca s’engresca als barris”, el projecte, coordinat amb l’àrea de joventut i els educadors de carrer del municipi, pretén que un servei ancorat en una infraestructura trenqui les seves pròpies barreres físiques per acostar-se a la població. Si la gent no va a la biblioteca, que la biblioteca vagi a la gent.
Em sembla, i em repeteixo, meravellós. La biblioteca de Palafrugell, com la majoria de la magnífica xarxa de biblioteques públiques que tenim arreu del país, és un dels puntals de la comunitat. Pel seu edifici hi passen cada dia centenars de persones -estudiants, jubilats, canalla, pares i mares, tot tipus de gent curiosa- que dins els seus murs hi troben un refugi càlid, un oasi de sabers, un jardí de cultura. Malauradament, però, també hi ha molta població que no s’hi arriba mai, o molt poques vegades. Amb aquesta iniciativa, que esperem els hi funcioni i es vagi repetint, portaran aquest petit paradís a tots els racons de la ciutat. De qualsevol cantonada pot brollar la màgia.
Se m’acuden altres espais culturals que en podrien prendre exemple. Un museu podria organitzar regularment exposicions temporals portes enfora del seus murs; els programadors municipals podrien organitzar concerts, cinema i obres de teatre enllà de l’espai habitual de projeccions. Vol més feina, és clar, però seria la manera de trencar amb la sensació que, al menys als pobles i ciutats petites, als actes culturals sempre hi anem la mateixa gent.
La iniciativa bo es podria replicar amb altres serveis municipals, també. Posar l’administració en moviment seria una bona manera de connectar amb la ciutadania. Si sovint se l’identifica com una màquina anquilosada i feixuga, l’administració podria moure’s més per apropar-se a la gent que, a fi de comptes, és qui la manté.
