Hi ha cops en que la literatura i el dibuix ens ajuda a expressar situacions que ocorren a les nostres vides. Un d’aquests casos és el de la Sílvia Artigas i el seu fill Aran. Per poder comprendre la seva situació ens visita a Veus de l’Empordà, amb la Mar Coll, la Sílvia Artigas, per presenta el seu primer conte il·lustrat, “L’ull esquerre de l’Aran”.
La Sílvia és de Cruïlles, tot i que ara viu a Barcelona. Quan va acabar l’institut a la Bisbal d’Empordà va haver de marxar a estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona, ja que la Universitat de Girona no disposava d’aquests estudis. A l’hora d’escriure el seu primer conte il·lustrat l’autora no dubta en què ser de l’Empordà l’ha beneficiat a l’hora de construir el relat.
La Sílvia explica que no és escriptora. Va estudiar comunicació audiovisual i, també, gestió cultural. Combinant les seves dues passions ha aconseguit ser responsable de comunicació de la Sala Beckett, i aquest serà el setè any que treballa allà.
L’Aran
Ja des de sempre, la Sílvia Artigas ha sentit una gran passió per escriure. Però no va ser fins fa poc que va sentir la necessitat d’escriure un conte arrel d’una situació personal que està vivint l’autora amb el seu fill Aran. Ha plasmat aquesta situació de la seva vida en el conte “L’ull esquerre de l’Aran”.
La Sílvia explica que aquesta situació els va agafar per sorpresa. No s’esperaven aquest diagnòstic pel seu fill de només 2 mesos. El procés llarg i ferragós per una parella de pares primerencs va afectar inevitablement la vida familiar. L’autora explica que aquest procés és molt dur.
L’Aran és conscient de que no hi veu d’un ull, però per ell és la seva normalitat. La Sílvia explica que el seu fill és ben feliç i que la seva situació s’ha de normalitzar.
El conte
La Sílvia Artigas volia explicar al seu fill perque cada setmana estaven a l’hospital o que ell hi veu de manera diferent dels altres nens. És a dir, intentar que el seu fill entengui la situació que estan vivint. Per això, la Sílvia va intentar donar una volta al nom de la malformació que té el seu fill, la persistencia fetal.
Feia mesos que el conte li rondava pel cap, però va ser el novembre de 2020 quan va decidir escriure’l de cop. Gràcies als companys de la Sala Beckett va poder escriure i revisar el conte. Aquest és un conte personal i que està escrit des del cor, ja que ens pot passar a tots.
La Sílvia Artigas no es pot imaginar unes il·lustracions millors per aquest conte. La connexió amb la il·lustradora, la Victòria Malischevsky, va ser-hi present des del primer moment. Va trigar més d’un any en captar tots els detalls per crear les il·lustracions pel conte, intentant captar tots els detalls possibles.
El micromecenatge
La Sílvia, a l’hora de publicar el llibre, va creure que era necessari que més persones poguéssin gaudir de les il·lustracions de la Victoria i de la història de l’Aran vista pels ulls de la seva mare. Per això, l’autora va decidir impulsar un micromecenatge.
Havien de recollir uns 4.800€, però se’n van recollir més de 5.000€. La Sílvia Artigas explica que aquest conte ha tingut una gran acollida i la gent s’ha recolzat ampliament en el conte. I els familiars de la Sílvia estan emocionats per la publicació del conte.
De moment el llibre es pot aconseguir en una de les dues presentacions que es faran a la biblioteca de la Bisbal d’Empordà el 2 d’abril o a la Sala Beckett el 4 d’abril. Sino, els interessats podran adquirir el conte a la llibreria de confiança a partir de l’abril.
