El divendres passat a les set de la tarda, la Fundació Josep Pla va acollir la presentació del llibre epistolar: Joan Estelrich – Josep Pla. Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950. Un acte a càrrec de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla, Jordi Cornudella, editor d’Edicions 62 i Sílvia Coll-Vinent, professora de la Universitat Ramon Llull i curadora del volum. Per avançar-nos alguns dels detalls del llibre, ens ha visitat al Supermatí la Sílvia Coll-Vinent.
L’epistolari cobreix tres dècades i se centra a explicar la vida política, periodística, literària i cultural del país durant la dècada dels anys 20 i 30 a través de la informació de les correspondències entre Joan Estelrich i Josep Pla. Tal com declara l’editora, el llibre descriu la relació fructífera, franca i directa entre els dos autors.
Coll-Vinent comenta que en les cartes es pot veure “un escenari molt interessant per conèixer la relació que tenen i també la vida política, cultural i periodística d’aquest període, sobretot dels anys 20.” A més, afirma que ambdós depenien professionalment de Cambó i, de fet, Estelrich “ajuda a promoure Pla com escriptor.”
Estelrich li va encarregar moltes coses a Pla, qui just s’estrenava com a periodista en aquella dècada. “La relació era molt intensa durant aquests anys i també internacional.”
La tasca cultural d’Estelrich
Una relació periodística on Estelrich li encarregava a Pla articles per La Veu de Catalunya. Tal com descriu la curadora: “Un aspecte polític i cultural molt interessant que es tracta a l’epistolar.” Pla treballava per Cambó a través Estelrich.
De fet, Estelrich va ser un agent cultural i periodístic molt important al servei del país perquè es va encarregar de coordinar els corresponsals de La Veu de l’estranger, entre altres. També, Coll-Vinent va destacar la seva tasca com a director de la principal empresa cultural de Cambó. Per tant, el llibre és un reflex molt important de com ell va manejar la relació entre tots tres: Cambó, Estelrich i Pla.
Un recull de correspondències entre Pla i Estelrich
L’estudi, amb el qual s’ha pogut escriure aquest llibre epistolar, va començar fa molts anys gràcies al fons Estelrich dipositat a la Biblioteca de Catalunya. Un procés que ha finalitzat ara i que es va iniciar entre l’any 2008 i 2010. Coll-Vinent exposa que es va “fer l’estudi previ d’aquestes cartes perquè hi ha molts materials informatius que permeten precisar moltes informacions periodístiques, culturals i de les relacions entre ells.”
Sobretot remarca l’avantatge que “Estelrich ho va guardar tot”, bastant semblant a Pla. Per això, es compta amb la documentació original, la qual “es pot anotar i donar pistes amb molta precisió aquestes dades bibliogràfiques i culturals.”
Després dels anys 50 van continuar intercanviant-se correspondència, però comenta la curadora hi va haver “un silenci molt important” a causa de la guerra civil. Les cartes queden interrompudes i un cop acabada la guerra, la relació es refreda. “Anys més tard es reprèn i li segueix enviant encàrrecs a Pla però molt més tallada.” Finalment, es van retrobar anys més tard col·laborant a la revista Destino, “on ambdós tenen columnes pròpies a finals del 40 i principis del 50.”
Si voleu saber més informació, podeu trobar-la en el llibre Joan Estelrich – Josep Pla. Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950 que s’endinsa, a través de les seves cartes, en la relació d’aquestes dues figures catalanes.
