Acabem Sitges amb recull de piulades del que vam veure en els darrers tres últims dies. A destacar per sobre la resta Swiss army man, Detour i I am not a serial killer. Swiss army man ha acabat essent la guanyadora per la tendresa com aborda la solitud i el món imaginari que crea el protagonista a través d’un cadàver que troba en una platja. És una pel·lícula original, valenta, emotiva i innovadora, i per això s’ha endut el premi. I am not a serial killer, per altra banda, tracta el tema de l’assassí en sèrie en la figura d’un assassí veterà i un jove que manté sota control les seves tendències homicides, per acabar amb en terrenys més Carpenter. Detour és un thriller que té el secret en el muntatge i la forma de narrar aquesta road movie sobre un jove de casa bona es veurà barrejat amb un pinxo, acompanyat d’una prostituta, que ha agafat com a seu l’encàrrec de cometre un assassinat a Las Vegas i cobrar-ne una recompensa. Per altra banda Terrence Malick ha fet una pel·lícula d’hora i mitja de la primera mitja hora d’El árbol de la vida, amb dinosaures inclosos. Parlo de The voyage of time, la qual visualment està molt bé, però els diàlegs són una anada d’olla més del director que va provocar una de les dormides col·lectives més grans que s’han vist mai a Sitges. Rob Zombie continua sense aixecar cap des de que es va atrevir a fer un remake de Halloween. El mateix podem de de Nicolas Winding Refn que només a Sitges li riuen les gràcies. Després de l’excel·lent Drive, ja ens va decebre amb Sólo Dios perdona, i amb The neon demon torna amb una altra estupidesa sobre la superficialitat de la bellesa que visualment està genial, però malgrat que comença bé, se li va escapant de les mans a mida que corre el metratge. No voldria acabar sense mencionar Raw, una atrevida pel·lícula sobre el canibalisme que desenvolupa una jove universitària. Una pel·lícula que incomoda a l’espectador i ens posarà molt nerviosos. D’aquí uns dies us espero en el top 10 de Sitges 2016.
#TheLimehouseGolem és una pel•li victoriana q ens remet a Jack l’esbudellador. Bona ambientació, entretinguda i ben resolta @sitgesfestival
#TheVoyageOfTime, la segona pel•li de dinosaures de Malick després d’El árbol de la vida
Mig auditori dormint amb el nou Malick @sitgesfestival
#Stakelander és una seqüela que s’oblida de totes les coses bones de la primera. És avorrida, destrueix els personatges i no t’explica res
#Headshot és la típica pel•li festa del @sitgesfestival. Trets, hòsties i escenes d’acció impossibles amb el protagonista de The Raid
#TheMasterCleanse és una pel•li que es deixa veure bé, la qual té una bona idea amb el bitxo, però que a la part final no sap per on tirar
#HardcoreHenry és hora i mitja de narració subjectiva com un videojoc, aquí gore, la idea es crema ràpid perquè la pel•li és molt estúpida
#TheNeonDemon formalment i tècnicament impecable, però és tant buida com la superficialitat que denúncia i al final se li escapa de les mams
#Raw és una pel•lícula que busca incomodar i ho aconsegueix. Aquesta història de canibalisme posa el dit a la nafra i et deixa mal cos
#Detour és collonuda, un thriller que gira el guió com un mitjó diverses vegades sense perdre’s, tot i que cal posar-hi els 5 sentits
Algú li pot explicar a Rob Zombie q a les pel•lícules existeix una cosa que es diu guió i personatges, no només freaks i orgies de sang? #31
#IAmNotASerialKiller, una gran d’aquest @sitgesfestival. Una barreja de thriller i misteri amb punts Carpenter. Perfecta pels fans de gènere
#FearInc, comèdia amb tocs de terror o de terror amb tocs humor? Una festa i homenatge als clàssics del cinema de terror dels 80 i actuals
