#Sitges2016: Per l’amor al fantàstic

Avui toca fer el repàs de piulades de la part central del Festival, sobre les pel·lícules vistes dilluns, dimarts i dimecres. El millor d’aquests tres dies, sense cap mena de dubte, ha esta el documental For the Love of Spock, dirigit per Adam Nimoy, fill de Leonard Nimoy. El documental vol ser un adéu ple d’optimisme a la figura de l’actor que va interpretar durant gairebé 50 anys a Spock a Star Trek. Però també ens endinsarem en la vida de l’actor i la relació amb el seu fill i família, fins el punt que el podrem conèixer molt més íntimament. Un documental molt entretingut, muntat amb amor i intel·ligència. Una autèntica meravella. Pel que fa a pel·lícules, ha brillat amb llum pròpia The Handmaiden, la última pel·lícula de Park Chan-wook que al meu parer supera a Old boy. Construeix una trama al voltant de tres personatges, ambientada a la Corea de principis de segle XX. La relació entre els personatges s’anirà desgranant i veurem que no tot és el que sembla al principi. L’únic problema és que no té res a veure amb el gènere fantàstic. A destacar també el survival sobre la immigració, Desierto dirigit per Jonás Cuarón.Veterans com Schroeder i Herzog han naufragat amb les seves pel·lícules. Hem vist The greasy strangler, la pel·lícula inclassificable del Festival que agrada, t’ofèn o no li veus la gràcia. Totes les pel·lícules d’aquest dies, una mica més avall.

#ForTheLoveOfSpock és un docu meravellós sobre Leonard Nimoy i un acte de celebració de la seva vida, entretingut i honest. Imprescindible

A #TenemoslaCarne hem descobert el Gaspar Noé mexicà en un merdot de dimensions de godzilianes que se les dóna d’artístic #Sitges2016

#TheBedOfTheDead és una estimulant proposta de terror amb elements de ciència ficció que treu profit del baix pressupost #Sitges2016

#TheGreasyStrangler és el seu tràiler repetit una hora i mitja, sorprèn al principi, però no deixa de ser una actualització de Troma

#InaValleyofViolence és el John Wick dels westerns setenteros, amb puntes d’humor absurd i un aire de sèrie B que la impregna totalment

A #LetMeMakeYouaMartyr, Marilyn Manson és deixa veure menys que Wally amb una pel•li supirífera amb un muntatge ininteligible #Sitges2016

#TheHandmaiden és impressionant, moderna en el seu classicisme, eròtica, valenta, sorprenent i deliciosa. És perfecte, poc més a dir

#MonAnge és una pel·li sobre un nen que neix invisible i la seva relació amb una noia cega. Costa de passar pel ritme, però és valenta. Bé!

#Pet és una pel•li prou apanyada que malgrat que li has d perdonar massa al guió, té un gir molt bo q la fa créixer notablement #Sitges2016

#Desierto és un impecable survival sobre els mexicans que creuen la frontera dels EUA, dirigida amb sobrietat per Jonás Cuarón #Sitges2016

#BlairWitch és un merdot, una còpia quasi a plànol de la primera, que ja ho era. Què li ha passat al director d You’re the next i The Guest?

#DogEatDog té algun instant destacable puntual, però és una estupidesa sense cap mena de sentit. Schrader és un mort vivent de director

A #SaltandFire, Herzog fa plànols de paisatge com ningú, meravellosos, però la resta, el guió i el ritme de la pel•li són de vergonya

#AlwaysShine és un indefinida pel•li sobre la fama oposada de dues actrius que degenera quan la directora creu ser David Lynch #Sitges2016

I ara ja només ens resta esperar els darrers tres dies de Festival que pinta que seran potents.