Després d’un temps ple de flors on els carrers oloraven a vida, i la vista s’alimentava de festa, contagiant-se de l’alegria dels somriures dels infants, de dones i d’homes que responien a una visió, a vegades màgica, a vegades enlluernadora, a vegades, simplement, formosa, s’obre de nou el teló i els sentits s’aguditzen amb les primeres notes que es desprenen de les lletres d’unes cançons que podrem viure en viu i en directe d’aquí a ben poc voltant pel nostre estimat Empordà: Festival de Cap Roig, Festival de Porta Ferrada, Festival de Castell de Peralada, Festival Portal Blau, Festival Í-taca…i el millor, és que la música mai sona sola, ve acompanyada de jornades de teatre, visites culturals i no tan culturals i el teló pot seguir obert.
I sense tancar el teló o simplement canviant de funció, podem protagonitzar, com sempre, en aquest entorn meravellós i únic que ens acull, moltes més històries…La Mar Brava ens espera per compartir jornades de sol i sal, els Camins de Ronda ens criden perquè els gaudim en companyia d’un cel que, més lluent que mai, acull a totes les nostres estrelles, tant de nit, com de dia, i això, això no té preu. El nostre decorat no ha de patir cap modificació i l’únic que hem de fer, és canviar d’escenari si volem i a sobre, podem repetir, també si volem.
El guió de la nostra història canvia a mesura que canviem nosaltres i nosaltres el canviem, però a mesura que ho fem, revivim en aquesta època de l’any les ganes de gaudir d’un entorn i unes propostes de tot tipus que ens serveixen als peus i que hem d’abraçar per sentir-les més nostres, protagonitzant amb elles, més d’una funció. El teló s’obre per deixar pas a la nostra funció. S’obre el teló.
