A l’Idescat figura que l’Alt i el Baix Empordà son dues de les 5 comarques amb més establiments dedicats al turisme, si bé que, per sort, els que hi ha no són dels més grossos si tenim en compte el número de places totals i el número d’hotels, hostals i pensions. No hi entenc, de negocis, i no soc de números, però així de pressa veig que als empresaris de casa no els va tan malament, perquè si bé com a d’altres comarques han tancat establiments, a l’Empordà com a mímim el número d’hotels no s’ha vist alterat pel tsunami que va ser la pandèmia i les seves nefastes conseqüències.
Al llarg de la meva vida he hagut de sojornar molt, a fora de casa, principalment per feina, però tam´be per plaer. He dormit en hotels de cinc estrelles, en pensions i fins i tot en habitacions de cases particulars en indrets remots que molts no posarien ni els peus.
És per això que amb el temps he desenvolupat una mena de llistat del que jo a fora de casa considero imprescindible, l’ideal, que m’agradaria compartir per si pogués fer servei:
- L’habitació pot ser petita i senzilla, però l’esmorzar ha de ser copiós. La gent sempre vol menjar, i l’esmorzar és el que recordaran. Et pots cenyir a plats casolans, a cartes curtes o més llargues, però el producte per anar bé ha de ser de qualitat, de temporada i dels productors del costat. Prou d’oli de Jaén, de taronges de Sudàfrica i mongetes del Perú, per l’amor de Déu!
- No s’hi pot passar fred. No hi ha res pitjor que la fred, i hi he passat grans freds, en hotels caríssims, havent de dormir amb totes les tovalloles i el barnús a sobre el llit. Volem mantes a cada armari, per pietat!
- Han de ser còmodes. Al capdevall si als hotels hi anem per plaer, volem disfrutar; i si hi nem per obligació, al cap del dia volem descansar. El disseny està molt bé i soc una gran fan de tot el que sigui bonic, però hi ha d’haver endolls al costat del capçal o de les tauletes de nit, la tele s’ha de veure estant estirat al llit, i per anar bé no t’hauries de poder matar de 500 maneres diferents al quarto de bany.
- Stop robots i màquines per fer el checkin i el checkout, agraden les persones. Persones amables! No cal que siguin establiments de luxe, simplement que et facin sentir com a casa, si a casa tot rutllés, si algú es cuidés de tenir-ho tot bé i tot a punt.
- La calidesa dels llocs és important, també perquè la gent pugui interaccionar. Al menjador, en una sala, una biblioteca, la terrassa, el bar. Sovint no vols que ningú et digui res, però una mica de companyia no va mai malament i qui sap. I si vols estar sol, no vols sentir-te en un no-lloc.
- I final. Ja sé que la filosofia de molts avui en dia és de campi qui pugui, però jo soc del parer que com que va tot tan malament, hauriem de remar tots per prioritzar el país, i això vol dir també engajar a la causa els amos del capital. Sense la preservació de l’entorn, la gent no vindrà. Per més bon servei que donis, si no es cuida i mima el que som i on som, la gent acabarà per anar a algun altre indret, a menys de rebaixis tan els preus i donis alcohol tan barat, que llavors ja sabem com s’acaba: omplint-se-te tot de xavals adolescents i de hooligans. Està molt bé saber idiomes, però s’ha de saber parlar català i parlar-lo amb els clients. I contractar els locals. Exigiu, però pagueu bé, que al capdevall ja ho va dir Cipolla, que és intel·ligent aquell qui és capaç de generar un benefici per a ell mateix i pels altres al mateix temps.
