Avui seré mes breu del que em pertoca, per dues raons de pes. La primera es que els elements s’han posat d’acord per comprovar fins on arribava la meva paciència i tots ells han decidit instal·lar-se en el desori com si lo mes normal fos moure’s en el grau mes ínfim de la irracionalitat. El cas es que tot el que correspon al mon de la informàtica que viu en el meu estudi, com si hagués sortit del confinament del coronavirus, s’ha llençat amb passió i entusiasme a la mes distorsionada exageració perquè res no funcioni, ni l’office, ni l’escànner ni la pantalla ni la impressora, ni l’outlook , res, només les quatre coses que puc accedit pel meu antiquat telèfon, que es el que estic fent ara.
I l’altre es l’alegria de veure i de compartir amb tots vosaltres la magnifica noticia de que ja existeix a la Universitat de Girona la Càtedra Tom Sharpe, el màgic escriptor, el sentit d’humor del qual es manifesta amb la mateixa potencia que el seu elaborat pensament i la seva mirada sobre aquest incomprensible mon que ens mostra a partir de personatges i novel·les d’una plàcides argumental i estilística, capaç de descobrir-nos entre somriures i riures, les doloroses tragèdies que amaga l’anima humana.
Una esplèndida noticia per la nostra cultura tenir tant a prop aquest geni de la literatura que podrem sentir.ne tots els beneficis gracies a la feina tan ben feta de la Montserrat Verdaguer, tan amiga i bona lectora de Tom Sharpe que va ser ell mateix qui va decidir confiar-li tots els seus texts, els publicats i els no publicats, i tot el que pertanyia a a la seva vida literària, una pipa inclosa que ens ajudarà a recordar-lo tal com el veiem i l’imaginem .
Quina sort ella i tots nosaltres de que hagi comptat amb l’ajut del Patronat. Tots plegats porten anys de moltíssima feina i carregats de imaginació i projectes. Mireu la pagina web de Tom Sharpe i veureu lo que han sigut capaços de inventar i organitzar per donar-no informacions que ens ajudaran a entrar mes endins encara dins de l’ insòlit, divertit i lúcid mon d’aquest escriptor britànic que, per si fos poc, era a més d’escriptor genial, una persona deliciosa.
