Ahir vaig viure dues coses que em van fer reflexionar sobre la proximitat i la seva importància. I ja que som en una Ràdio Local, parlem-ne.
Primer vaig anar al debat sobre la cultura catalana del CCCB. Més enllà dels tòpics (certs) que no hi ha diners i la falta d’educació, van parlar d’un aspecte molt important, i és que la cultura i tot plegat comença a la voluntat de cadascú i a l’ambició que tingui. Per això és important el que una professora fa a la classe, com motiva als seus alumnes, parlar del Projecte Rossinyol o dedicar una estona a destacar persones de cada poble que han destacat. Més enllà de la CULTURA en majúscules, és el que es fa cada dia als pobles i el que nosaltres intentem comunciar de la manera més pròxima i n’aprenem cada dia fent-ho. Donar veu a on comença tot és essencial.
Després vaig veure un documental a DMAX, Cría, reza, ama. Anava sobre les dones al franquisme, i em va ajudar a entendre moltes coses.
Sóc d’una generació que la guerra no l’hem viscuda però se’ns explica, justament des de vivències personals i pròximes. Amb aquest documental em vaig trobar que tot el que els meus avis m’han explicat repetidament s’entenen molt millor en context.
La meva generació és molt activista i s’oblida a vegades que porta moltes dones i batalles al darrere per poder ser activistes tal i com ho som ara. Ens indigna que certa gent gran pensi com pensa, segons com defensin que a la dictadura no estaven tan malament, ens enrabia que tinguin actituds de dretes. Posant les batalletes diàries de la postguerra en context amb documentals com aquests, entenem més coses. M’indigna igual, però entenc millor les coses, s’entreveuen els perquès.
Per això, per entendre el que passa a nivell general, la proximitat és tant important, però també interesar-se per un context que ho faci entendre bé. La cultura comença amb les ambicions internes de cadascú, igual que les grans històries. Tu en tens i el teu vehí també, i per això cal començar per aquí per explicar i intentar entendre-ho tot. Benvinguts un dia més a Ràdio Capital.
