Publicava El Punt Avui en la seva edició del 4 de març, una notícia que explica que el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, insta a Torroella a regular els mitjans públics.
Segurament, el síndic envia aquesta missiva amb tota la bona voluntat i amb la idea de garantir la presència de totes les forces polítiques. Dic que amb bona voluntat, però hi afegeixo amb total desconeixement. Tal i com s’explica la notícia, es podria pensar que és per manca de voluntat política de partits que governen, que els mitjans de comunicació restringeixen l’accés a partits de l’oposició. Però em fa la sensació que en el cas de Torroella i en tants d’altres, hi ha més manca de recursos, que no pas de ganes.
Però posem-hi dades. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí destina el sou d’una persona contractada, a la gestió de Ràdio Montgrí, a més d’un pressupost anual d’uns 6.000€. El de Begur, n’hi dedica 8000 (segons el pressupost municipal) i la nòmina del director. L’Ajuntament de La Bisbal dedicarà a l’emissora municipal un import de 6000€ i, allà, no hi ha cap persona en nòmina per fer moure l’emissora. També hi ha altres casos. L’Ajuntament de Platja d’Aro destina poc més de 40.000€ a l’emissora pública, el de Palamós, poc més de 100.000€ i el de Palafrugell, 247.899 a l’Institut de Comunicació de Palafrugell. Una altra cosa és com s’utilitzen aquests recursos, que en els casos de Palamós i Palafrugell són prou dignes.
Ara bé, aspirar a mantenir un mitjà de comunicació, rigorós (i això inclou les necessàries garanties de pluralitat informativa), actiu i que formi part de la vida quotidiana dels pobles de l’Empordà, no és només una qüestió de voluntat ni de voluntarisme. Sovint es confien programacions i gestió de mitjans públics locals a voluntaris, a nens de les escoles, o s’adscriuen a àrees de joventut. I en aquest punt, és on jo em pregunto: què passaria si l’ambulatori municipal, el servei de recollida d’escombraires o qualsevol dels altres serveis públics anessin a càrrec de voluntaris, que no reben cap retribució per la seva feina. Veritat que no se’ls hi podria exigir que la fessin amb la professionalitat necessària? Doncs, des d’aquí, animem el Síndic que, a més de demanar als ajuntaments que regulin la presència de polítics als mitjans, els demani que els dotin pressupostàriament, per tal que els voluntaris i col·laboradors només complementin la feina que els professionals de la informació i la gestió hi han de fer de manera, això sí, objectiva, rigorosa i professional.
Al Síndic li agraïm la seva més que probable bona intenció, però li agrairíem una visió menys barcelonacèntrica de les coses, quan es plantegi comunicats d’aquest tipus, en mitjans com els que aquí ens ocupen. Abans que la pluratitat informativa, hem d’assegurar la subsistència dels mitjans i la dignificació de les persones que els fan possibles
