A través de l’amic Pere Maruny he sabut del treball de recerca que l’Otger Fortià (a qui no conec) ha fet sobre els ocells de La Bisbal i Forallac. El mateix Fortià n’ha compartit les principals idees (introducció, objectius, materials i mètodes, resultats, conclusions i perspectives de futur a través de twitter, amb rigurositat científica però de manera planera i clara. La feina de l’Otger Fortià té molts aspectes positius, i crec que es podria engrescar més joves a que seguissin el seu exemple quan els toqui fer el treball de final de curs. El primer, que si faig cas del seu perfil a les xarxes socials, té afició pels ocells i per tant, ha triat d’objecte d’estudi el seu diem-ne hobby, el que facilita que al producte final hi hagi un extra de ganes de fer-ho bé, i alhora facilita tenir una excusa per fer allò que t’agrada durant més temps. El segon, que ha circumscrit l’estudi en el seu entorn: fàcil de recórrer i còmode logísticament. Fortià no ha treballat sol, sinó que ha sabut bastir complicitats amb les entitats locals relacionades amb el camp que li ocupa, que és un dels principis en el que es basa la recerca compromesa i ètica, i que avui en dia va tan buscat per les agències finançadores de projectes competitius, tant a nivell nacional com internacional. A més a més, ha generat resultats que van més enllà del treball en sí: una miniguia d’ocells de La Bisbal i Forallac, que serà impresa gràcies a la complicitat de l’Ajuntament de Forallac, el Consorci Gavarres i SITRA. I finalment, Fortià ha sabut fer que hi hagi retorn de la seva recerca a la societat, a través de la participació en els cens d’aus i en el desenvolupament d’activitats obertes al públic, de nou amb molts col·laboradors.
Tot això, que algú li podria semblar anodí, a mi, que em dedico a la recerca, em sembla impecable en forma i en desenvolupament. Sovint la investigació es basa en quimeres que més enllà de la publicació d’articles que no es llegirà pràcticament ningú, no té cap interès per la gent del carrer, i que probablement només donaran nou coneixement acadèmic (que no és poc). Però cal entendre que, cada cop més, la ciència que fem amb els diners públics, que surten de les butxaques de tots, ha de servir per fer coses útils, que es basin en necessitats reals i que enriqueixin l’entorn en què vivim i la qualitat de vida de les persones. Però no cal que ho facin científics, mireu: en Fortià té 17 anys, i amb tota una munió d’altres persones ja ha fet alguna cosa que té molt de sentit.
(El link al fil publicat pel mateix Fortià a X és aquest:
