Molta gent, sobretot els joves, passa més temps a les xarxes socials que veient la televisió. The New York Times fa poc publicava un reportatge sobre com els mòbils afecten els adolescents i com la irrupció de les tecnològiques en les seves vides es tradueix en nivells més alts de depressió i de suïcidis, sobretot en noies per la influència de Facebook o Instagram.
Ens passem el dia fent servir aplicacions que saben on anem, els nostres gustos, on comprem, on vivim, on treballem, i on anirem de vacances.
Fa temps que es comença a alertar d’aquesta sobreexposició, i que les nostres dades són producte de compravenda entre les grans empreses. Però hi estem tant immersos que no valorem amb perspectiva el risc que això comporta. Quan es fan públics casos com el robatori de dades del clínic passem uns dies més conscienciats d’aquest perill, però la mandra de seguida ens torna a guanyar i abaixem la guàrdia i continuem regalant la nostra privacitat a canvi de res, i menystenint el valor de la nostra intimitat.
