13.8 C
Pals
Divendres, 27 desembre 2024
- Publicitat -

Som cultura

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Som cultura
Loading
/
La Gemma Rovira és traductora
La Gemma Rovira és traductora

Avui dijous i el proper diumenge 27, dins les activitats programades pel festival Som Cultura, hi ha unes excursions a peu guiades de Camprodon a Prats de Molló. Aquestes excursions s’emmarquen en el 80è aniversari de la Retirada, el gran èxode republicà de l’any 39.

Aquesta ruta en concret no la conec; sí conec, en canvi, la ruta de Portbou. La meva mare la va fer a peu als setze anys, i en fa cinc jo vaig acompanyar el meu fill a conèixer, entre altres indrets, la platja d’Argelers, on hi havia el camp de refugiats on havia anat a parar la seva àvia.

Per si no coneixeu aquest fet de la nostra història, us en faré cinc cèntims: entre finals de gener i principis de febrer de 1939 es calcula que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones. Si hi sumem la resta de ciutadans que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès, el nombre d’exiliats ascendeix a gairebé mig milió de persones. Una vegada traspassada la frontera, es va iniciar un recorregut marcat per la incertesa, el fred, la fam, la por i la mort.

El Memorial Democràtic i el MUME (Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera), amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, han senyalit­zat les localitats i els paratges d’aquesta comar­ca que van tenir més importància en el moment del gran èxode republicà. Tot i que els passos fronterers més importants de la comarca són la Jonquera i Portbou, també s’han tingut en compte altres vies secundàries, com ara els pobles situats als massissos mun­tanyosos de l’Albera i les Salines, i molts munici­pis que van desenvolupar un paper rellevant en la resistència i l’evacuació de les darreres unitats militars republicanes.

La materialització d’aquesta senyalització conforma un territori de memòria en el qual el MUME actua com a eix i agent dinamitzador. Les comarques gironines van ser l’escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els principals dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del govern autonòmic basc. Fou també l’escenari de la retirada del gruix de l’exèrcit de Catalunya, que va anar a parar a Catalunya del Nord, el primer refugi de la gran massa dels vençuts, que foren internats en “camps d’acolliment i de concentració” com els d’Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès o Ribesaltes.

Si no coneixeu el MUME, us el recomano. És un museu relativament petit, mig amagat i no gaire conegut, però és interessant per molts motius, començant, sense anar més lluny, per la seva arquitectura. A més de la mostra permanent, acull exposicions temporals relacionades amb la Història, i visitar-lo és una bona manera de complementar les sortides que aquests dies organitza Som Cultura.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios