M’he promès començar l’any amb optimisme i energia. Ja tindrem temps de rajar de la política o d’aquelles coses que passen a casa nostra i en fan sentir vergonya. Hi haurà ocasió de cagar-nos en el procés i les seves derivades. Tindrem ocasió de queixar-nos de les traves que els perdedors de les eleccions estan posant perquè es pugui formar el govern que hem escollit els ciutadans de Catalunya.
Però això ho deixem per demà. Avui volem somriure i estar contents perquè s’han acabat les festes de Nadal i tots plegats estem grassos com a porcs, però contents perquè el nostre increment de pes es deu a bon tiberis i no a tàpers cutres o menjars fets corrents. El Nadal ha transcorregut sense grans desgavells (si no esmentem la presó injusta d’alguns polítics o l’exili forçat d’uns altres). Alguns fins i tot, hem viatjat a l’estranger a celebrar l’entrada del 2018 mantenint una costum que ja té dècades, hem anat a veure pessebre i diorames a Mont-ras i tot plegat ens ha fer reposar una mica, així que… entomem aquest 2018 amb alegria, energia, ganes, força i les llistes de bones costums que hem de posar en marxa.
La meva particular: Tornar a aprimar-me, almenys fins on estava abans de desembre, recuperar l’hàbit de fer bicicleta el·líptica, trobar alguna sèrie nova que em motivi, fer créixer la família de la ràdio, generar algun relleu i que tots plegats, tinguem la salut necessària per anar-nos-ho explicant. Amb això, ja em donaria per satisfet… avui.
Perquè demà tornarem a carregar les tintes contra tot allò que ens sembli injust, mal fet o mal intencionat. Mentrestant, somriu que ja és 2018 i queda tot un any per Sant tornar-hi!
