Sé que sóc una mica pesat, però jo que tinc aquest espai per a expressar-me, tornaré a incidir en un dels temes que més em preocupen i és que avui he fet un experiment que us recomano moltíssim de fer a l’octubre (els dies que fa sol és molt recomanable fer la Costa Brava de cap a cap). Jo avui n’he fet un trosset. He anat des de la Pineda d’en Gori fins a s’Antiga, de Begur. Són unes quantes hores però paga la pena trepitjar els paratges bonics que tenim a casa nostra i paga la pena adonar-se dels que ens espera amb aquests 5,6,7 projectes que hi ha de xalets, apartaments, piscines… aquestes promocions immobiliaries salvatges que esgarrapen la costa.
La Costa Brava té una infraestructura, des de fa molts anys, que està capacitada per assimilar tota la gent que ve a l’estiu, sinó una mica més i tot
Paga la pena, us deia, els llocs, els indrets on estan projectades. I a més a més, no només el coneixement de primera mà, és a dir sojornar un parell d’hores a Aigua Xelida (penseu que a l’octubre fa bo de banyar-se), paga la pena mirar a mar i després girar un moment els ulls i imaginar tot allò que està projectat i que ens espera. I després, un cop haguem fet aquest experiment, estaria molt bé que convidessiu a amics, amigues (si pot ser influents, tot i que tothom hi té dret) però gent que té veu i vot en els negociats del país, perquè no cal tenir gaire sentit comú per adonar-se que tot això és un disbarat.
Més clavegueram, més xarxa elèctrica, més gent… La Costa Brava té una infraestructura, des de fa molts anys, que està capacitada per assimilar tota la gent que ve a l’estiu, sinó una mica més i tot i ja sé que l’estiu és pesat pels aborígens, però finalment, d’això en vivim.
Ara bé, això no vol dir que haguem d’ampliar la capacitat assimilatòria de la Csta Brava. Perquè si tirem pel dret, si deixem que tots els projectes es facin, augmentarem la capacitat, però perdrem allò que porta la gent a la Costa Brava, que és espais, camins de ronda, pinedes, cales, que encara guarden aquell petit record d’indrets no verges, però que són molt bonics.
Per tant us recomano que agafeu el sarró, ompliu-lo d’aigua i de menjar i porteu gent a veure aquesta costa que tant estimem abans no s’esdevingui el desastre o, qui sap, que se sumaran a la causa per mirar d’aturar el disbarat.
