Avui els volia comentar, així passavolant, la notícia de les brigades feixistes que s’autoanomenen de neteja i que han començat a deixar-se veure -és un dir, actuen de nit i amb passamuntanyes- pel nostre Empordà Petit, però mirin, he decidit no caure en el monotema, perquè parlar d’Espanya i de feixisme és un nus gordià del qual algun dia m’agradaria deslliurar-me’n. I aquest bé podria ésser el moment just per començar.
Així que els parlaré de supermercats, tot un tema, no m’ho negaran. Diria que, després del temps, fer-la petar sobre els establiments de venda de productes im-pres-cin-di-bles -quins són els més econòmics, quins tenen el millor peix, la millor verdura o la millor carn- s’ha convertit, els darrers anys, en el gran debat popular d’aquesta nostra arrauxada tribu.
Fa uns dies vaig fer un repòs en un dels nous bancs instal·lats en els accessos a la rotonda de Palafrugell que dona pas a l’autovia de Calella si hom ve del nord feréstec que és Begur. Hi havia quelcom inusual, per allí. Altres veïns seien amb mi entre polseguera i sentor a quitrà, molt animats. Mira que serà gran, que deia un, i maco, feia l’altre, amb aquestes cristalleres de mides catedralícies. Un tercer paisà hi posava l’afegitó: a la dreta, a la dreta, ordenava a un operari de grua situat un quilòmetre enllà. A la fi, un enorme cartell amb famílies blanques i felices empentejant un carro de la compra sortit de mare va posar-me sobre la pista: estem treballant per construir el seu nou Lidl, hi resava. Lloat sia el Senyor, vaig pensar.
Perquè, és clar, hom sap que anem molt aganats d’establiments d’aquest tipus, a casa nostra. Però especialment allí, en aquella rotonda, punt precís de la geografia catalana on tots els cotxes que venen del nord, els que venen del sud, de terra endins i mar enllà se citen a l’estiu per fer-hi trobada i tertúlia de clàxons. Que no en serà, ara, d’utilitat, el poder fer marrada per adquirir productes bàsics. Ves que, animats, alguna família no decideixi instal·lar-s’hi a viure-hi, allà mateix: primera línia de supermercat.
A més, tot són avantatges. Amb els diners recaptats amb la llicència d’obra s’ha pogut pagar la nova tipografia que farà revifar el mercat tradicional i diari de Palafrugell. Súper, súper i súper!
