L’anàlisi isotòpica als jaciments de Puig Castellar i Ullastret suggereix diferents patrons de mobilitat entre aquests individus, que no haurien estat triats a l’atzar.
Amb aquestes, ja són una cinquantena les restes documentades al jaciment. L’Ajuntament preveu museïtzar l’espai, on també s’han identificat cossos amb alçades excepcionals i evidències de reutilització.
Pels volts del segle VI aC, un grapat de famílies es van instal·lar al cim d'un paratge salvatge, rocós i humit que el Mediterrani amenaçava d'empassar-se mar endins. Aquestes gents es van arrecerar rere els penya-segats del que és...
Una investigació liderada per la UAB i la UVic, basada en l'anàlisi microscòpica de dents de llet, descarta sacrificis rituals en els enterraments de nadons trobats en llars iberes. L'estudi, que inclou 45 esquelets de diversos jaciments catalans, conclou que les morts van ser naturals, majoritàriament per complicacions perinatals i naixements prematurs.
El conjunt arqueològic d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major jaciment ibèric de Catalunya. Amb restes d'una ciutat fortificada i una rica cultura, els visitants poden descobrir la seva història a través de restes arqueològiques, activitats familiars i visites teatralitzades, connectant amb la vida i els misteris de l'antiga civilització ibèrica.
A 300 metres d'altitud, arrecerat rere precipicis i abismes, s'hi alçà, pels volts del segle IV abans de Crist, l'oppidum de Plana Basarda. Per aquest indret hi ha passat indigets, però també goges, bandits, caçadors de tresors, nazis i,...
En un turonet a mig camí entre Empòrion i Gerunda s'hi amaga, entre pins i alzines, una pedrera abandonada: Els Clots de Sant Julià. Els seus gresos s'han trobat escampats per tot l'Empordà: als molins d'Ullastret, a les esteles...
Entre el IV i el II mil·lenni abans de Crist, s'estén per Europa occidental la cultura megalítica (del grec, mega 'gran' i lithos 'pedra'). L'Empordà no és una excepció. A Palafrugell, passant per la ruta del far de Sant...
Sant Sebastià és el viu testimoni de l'ocupació humana d'aquesta contrada en el transcurs dels mil·lennis. Els indigets, molt espavilats, ja s'hi van instal·lar al segle VI abans de Crist, més atrets pel control visual estratègic que no pas...
Les pluges de les últimes setmanes han ajudat a millorar el nivell dels embassaments, però la situació dels boscos continua sent preocupant. Després de més de tres anys amb precipitacions molt per sota de la mitjana, els experts alerten que els efectes de la sequera no es poden revertir en pocs mesos. "El 2024 ha estat un any més plujós, però els boscos necessiten molt més temps per recuperar-se", explica Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons ell, "si aquest 2025 segueix plovent amb regularitat, potser començarem a veure una millora real en alguns ecosistemes".