La proposta va servir per crear una obra col·lectiva de ceràmica involucrant turistes i fent-los partícips i coneixedors de la tècnica del trencadís i de la trepa, dues tècniques molt típiques en ceràmica, que alhora van servir per posar en valor un dels principals actius del municipi: la Ceràmica de la Bisbal.
A la fira, un any més, hi van participar una gran part de comerciants de la Bisbal situats al nucli antic i també de marxants eventuals que configuren la botiga al carrer i el mercat.
Ja fa més de 700 anys que el Jaume II va atorgar a la vila de la Bisbal el privilegi de la celebració d’un mercat setmanal els divendres. Aquest punt d’interès econòmic i social encara batega cada divendres al...
Si bé ha anat fent visites a les escoles bisbalenques, el Carter Reial torna a la Bisbal d'Empordà per tal de recollir les cartes de tots els infants de la contrada. Així, avui, dilluns 3 de gener a partir...
L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país.
Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.