Virgili ressuscita l’historiador begurenc Josep Pella i Forgas i la bailaora Carmen Amaya (cap dels dos no és enterrat a l’Empordà, però l’un i va néixer i l’altra hi va viure), i els convoca a Begur, al castell, per parlar de què significa tenir arrels, la identitat, l’iberisme, la permanència i, per contra, les arrels que descansen en el nomadisme o la identitat multicultural. Pella pontificarà sobre l’empordanitat (des dels indiketes) i Amaya li farà de contrapunt parlant (al principi en un andalús tancadíssim, però de seguida en un català andalusitzat, gràcies a Virgili que li regala el do de llengües) de les seves gires mundials, les arrels gitanes i l’amor per Begur. Dialogaran entre ells i interactuaran amb el personatge de La Tramuntana.