Tales controlades i plantacions mixtes per afavorir la regeneració de la Duna Continental del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, protegir-la dels incendis i fer-la més resistent al canvi climàtic. Aquest és l’objectiu del projecte ForManRisk, cofinançat amb fons FEDER i en el qual participen investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb el suport del Departament d’Acció Climàtica. “Treballem en dues línies: la prevenció d’incendis i tècniques de regeneració naturals i artificials perquè aquest és un espai de gran fragilitat”, explica l’enginyera forestal de CTFC, Mar Pallarès. I és aquesta gran duna de 200 hectàrees està considera com un hàbitat “d’interès comunitari prioritari”.
Les dunes de la zona es van formar fa diversos segles amb l’acumulació de sorres i sediments i l’any 1875 l’enginyer Primitiu Artigas va plantejar la necessitat urgent de fixar-les pels problemes que causaven. I és que la sorra va arribar a cobrir camps de conreu i la carretera. L’any 1894 es va elaborar el projecte i dos anys després van començar els treballs, que es van allargar 15 anys. S’hi van plantar diverses espècies, entre ells pins pinyers, marítims i altres espècies arbustives i herbàcies.
“Ara ens trobem amb un bosc de titularitat pública envellit i amb problemes de regeneració”, explica l’enginyera tècnica forestal del departament d’Acció Climàtica, Eva Boneta. I és que a les particularitats d’un terreny sorrenc, s’hi afegeix un forest -inclòs en una àrea protegida- amb molts arbres centenaris. “Molts pins marítims estan caient”, explica Pallarès. “Hi ha greus problemes de regeneració natural. De fet, al llarg dels anys hem anat fent gestió per intentar revertir-ho, i s’hi han fet diferents plantacions amb més o menys èxit, per intentar imitar una mica el comportament habitual del bosc”, detalla Boneta.
Fa dos anys, precisament, se’n van fan fer a la zona afectada pel gran incendi que aquest estiu va afectar el Massís del Montgrí. Molts dels pins que s’hi van plantar van acabar cremats. “Ara estem estudiant com actua el sotabosc per definir les accions que cal fer-hi”, afegeix Boneta.
A través d’aquest projecte, s’estan fent diferents accions per incentivar la regeneració d’aquests boscos i fer-los més resistents a les conseqüències del canvi climàtic. Per aconseguir-ho de forma natural, es fan tales selectives per deixar espais als pins pinyers que tenen millors capçades i afavorir l’entrada de llum. Això, a la vegada, ha de permetre que generin pinyes i facin el seu propi procés de regeneració.
Els experts recorden que les plantacions de pi pinyer sobre dunes són considerades hàbitats d’interès comunitari “prioritari” i que s’ha demostrat que aquesta espècie no només està més adaptada a aquestes zones sinó que, a més, pot resistir millor episodis més secs que està comportant el canvi climàtic.
En paral·lel, es fan plantacions en punts estratègics, aprofitant també les obertures existents generades per la caiguda d’arbres . S’hi planten pins pinyers juntament amb altres espècies per “enriquir” la biodiversitat de la zona. “Es tracta d’una plantació experimental d’altres espècies per veure si ara que ja hi ha una certa coberta forestal poden funcionar”, detalla Pallarès. Aquestes actuacions de regeneració s’estan fent en una superfície d’unes 20 hectàrees.
“Modificar” el comportament dels incendis
Pel que fa a les tasques de prevenció d’incendis, s’està actuant unes altres 9 hectàrees de terreny, pràcticament a tocar de la zona cremada. “Aquesta zona estava inclosa al projecte i vam haver de reconfigurar-lo”, detalla Pallarès. En aquestes zones, també s’hi fan tales controlades d’arbrat i sotabosc.
“Es tracta de punts de tractament de prevenció d’incendis, acordats conjuntament amb el Parc Natural i els Bombers. El que es pretén no és evitar incendis, que formen part de l’àrea mediterrània, sinó que quan hi hagi un incendi, puguem modificar-ne el comportament i facilitar-ne l’extinció”, afegeix la tècnica del CTFC.
En definitiva, explica, el que s’intenta és “trencar la continuïtat vertical del combustible, que entre les capçades i el combustible que hi ha en superfície, a partir d’1,3 metres, no hi hagi continuïtat”.
El projecte ForManRisk està cofinançat en un 75% pels fons FEDER, en el marc del programa Interreg Sudoe. Compta amb la participació de nou socis –entre ells el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya- repartits per Espanya, França i Portugal. Entre els objectius, hi ha anticipar-se al canvi climàtic, adaptar i enfortir els sistemes de prevenció d’incendis i crear “consciència” sobre els riscos naturals. “És difícil que segons quines accions les puguis fer en el bosc d’un particular i d’aquesta manera també pots compartir experiències amb altres dels associats al projecte”, remarca Boneta.
