El 12 de febrer va ser el darrer dia que es van abocar deixalles a Solius. La Generalitat complia així una sentència del TSJC que ordenava tancar el complex per no tenir llicència ambiental. La resolució posava punt final a un litigi que s’ha allargat divuit anys però la clausura, anunciada i executada en un mes, ha portat cua. La principal batalla dels ajuntaments, sobretot els que formen part del consorci, és donar resposta a la pregunta: i tot això qui ho paga? Els alcaldables creuen que hereten una “mala gestió” de dècades i s’oposen a haver d’apujar taxes per afrontar despeses de postclausura, tot i que admeten que segurament no hi haurà més remei. Un increment al que s’hi suma l’augment de costos de dur les deixalles a Vacarisses.
El 13 de gener passat, el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, va anunciar que l’abocador de Solius, situat entre Llagostera (Gironès) i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), es clausuraria abans de dos mesos, en compliment de la sentència del TSJC que n’ordenava el tancament. Peraire ho va fer públic després d’una reunió amb la plataforma Salvem Solius, que ha liderat la batalla judicial que s’ha allargat uns divuit anys contra l’activitat del complex.
És una victòria de moment parcial. La plataforma recorda que hi ha fins a tres sentències que pesen contra Solius obligant al cessament total i que, de moment, la Generalitat només ha donat compliment a la relacionada amb el dipòsit de deixalles. Es mantenen altres activitats a la zona, com la de la planta de compostatge, que és la que genera “més molèsties” als veïns. L’ARC està redactant el pla executiu del tancament definitiu i preveu començar a executar-lo l’any vinent i que la clausura sigui una realitat el 2025.
Mentrestant, la decisió de tancar l’abocador ha aixecat polseguera als municipis, sobretot aquells que, juntament amb l’ARC, formen part del Consorci: Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Calonge, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. Els alcaldables estan d’acord amb el què però no amb el com. És a dir, remarquen que la clausura del dipòsit de deixalles era la “crònica d’una mort anunciada” i que s’havia de fer però acusen la Generalitat d’haver actuat amb certa “improvisació” i manca de diàleg amb el territori.
Segons els caps de llista que opten a capitanejar ajuntaments després de les eleccions del 28 de maig, encara planen massa “incerteses”, sobretot aquelles relacionades amb l’assumpció de costos arran del tancament i l’eventual apujada de taxes als ciutadans.
La Generalitat va anunciar que assumeix els costos de clausura i segellat, que giraran al voltant dels 3 MEUR. Queda pendent, però, veure d’on surten els diners per fer el manteniment obligat per llei durant 30 anys. La realitat és que el consorci no té diners per afrontar-ho. La mancomunitat va consumir la reserva que havia fet anteriorment per evitar increments de taxes quan part dels municipis que abocaven a Solius van passar a fer-ho a Lloret de Mar (Selva). I en aquests tres últims pressupostos -inclòs el del 2023- les quantitats que s’han consignat sumen poc més de 300.000 euros, una xifra “totalment insuficient”.
Els candidats defensen que també ho ha d’assumir l’ARC perquè és “una qüestió de país” i alerten que, en paral·lel, hi ha una altra conseqüència derivada de la clausura: els sobrecostos per haver de dur les deixalles més lluny. Tot i que en un principi la proposta de la Generalitat era utilitzar els abocadors de Lloret i Vacarisses (Vallès Occidental), l’ajuntament selvatà va denegar l’autorització. Així, ara tots els residus van a Vacarisses, més lluny i amb un cost més elevat. Els alcaldables reclamen solucions i directrius “clares” i s’oposen a haver-ho de repercutir a la ciutadania via taxes.
Llagostera ha fet la feina
El cap de llista d’ERC a Llagostera, Eduard Diaz, celebra que la Generalitat hagi actuat amb “bon criteri” complint la sentència i sosté que els problemes que hi ha ara són “heretats de la mala gestió que hi va haver durant molts anys”. L’alcaldable considera que l’ARC ha d’assumir també les despeses de la postclausura però, en cas que finalment no sigui així i també s’hi hagin d’involucrar els ajuntaments, “no té sentit que Llagostera, que ha patit les conseqüències directes de tenir la instal·lació al municipi, l’hagi de pagar”.
A més, Diaz subratlla que precisament el municipi és un dels que ha fet els deures en reciclatge. “Ara que el porta a porta està tan de moda, nosaltres fa vint anys que l’apliquem, i reciclem el 83% dels residus”, apunta. Per aquest motiu, defensa que, en cas que els ajuntaments hagin d’assumir el cost, es calculi en funció de les tones de resta que s’hi han abocat històricament. “Nosaltres fem aportacions de 900 tones anuals, és una xifra molt més baixa que altres municipis que hi ha abocat”, exposa.
En la mateixa línia s’expressa el cap de llista de la CUP, Jordi Casas: “Els costos de la postclausura són molt elevats i nosaltres entenem que els ha d’assumir la Generalitat. És important tenir en compte el fet que tenir l’abocador al terme municipal no ha estat cap negoci, sinó al contrari, ha estat un sacrifici per al poble i per l’entorn natural, amb perjudicis importants. No entendríem que això ens repercuteixi a nosaltres”.
Casas també situa com a exemple l’ampliació del porta a porta durant el darrer mandat, fent-lo arribar a urbanitzacions, i que ha permès fer un salt endavant en la recollida selectiva. El candidat defensa que, si cal assumir costos, s’ha de fer “de la manera més justa possible en relació a l’ús i als esforços de cada municipi” i incloent-hi també els ajuntaments que abocat a Solius, encara que no formin part del consorci.
Sobrecostos i taxes
La situació de recollida selectiva de Llagostera difereix molt de la d’altres municipis que formen part del consorci, sobretot aquells del Baix Empordà més turístics i amb dificultats per implantar efectivament models més precisos com són el porta a porta. Per exemple, a Platja d’Aro el percentatge de recollida selectiva és del 54%, a Sant Feliu de Guíxols d’entre el 46 i el 47% i a Calonge del 70%.
El cap de llista del PSC a Platja d’Aro, Maurici Jiménez, lamenta que la decisió de clausurar Solius s’adoptés quan els ajuntaments ja tenien els pressupostos tancats, també la part d’impostos i taxes. Per això, assegura que serà inevitable haver de repercutir el sobrecost de dur de les deixalles a Vacarisses l’any vinent: “Estem plenament abocats a apujar taxes perquè la nova llei de residus ens diu que el 100% del cost del servei s’ha de bolcar en la ciutadania”.
Per reduir aquest import i que no es disparin les taxes en excés, l’alcaldable aposta per arribar a un acord raonable amb l’ARC perquè almenys el cost de postclausura no sigui responsabilitat dels ajuntaments i per treballar campanyes de conscienciació per fomentar el reciclatge al municipi. Jiménez remarca que van descartar el porta a porta perquè al municipi hi ha moltes zones amb molt turisme i segones residències i, per tant, amb poca població permanent per desplegar el model amb èxit. Sí que aposta, però, per incidir en les restes vegetals i de poda, perquè es portin directament a deixalleria i no acabin als contenidors.
La cap de llista de Junts a la població, Imma Gelabert, remarca que a la població hi ha “un problema afegit”, com és que el servei ja acumula un dèficit de 445.000 euros que “s’haurà de repercutir de cara al 2024” i que se sumarà a unes taxes ja de per si apujades durant els darrers exercicis. “Nosaltres no volem enganyar ningú i el ciutadà veurà com el tancament de Solius afectarà la taxa però, també tot el dèficit que portem acumulat”, explica.
La candidata ha afirmat que aquesta situació obligarà a “buscar totes les fórmules possibles” per fomentar la recollida selectiva i reduir el nombre de tones anuals que van a abocador, abaratint de retruc les taxes a pagar. Entre les mesures que proposa, hi ha augmentar les illes de contenidors i posar el focus en aquelles parts del municipi que “conflueixen” amb municipis veïns que sí que fan porta a porta i que per “comoditat d’alguns usuaris” han d’acabar assumint “un volum d’impropis que no els pertoca”: “Això s’ha de vigilar”.
Sant Feliu i la “taxa justa”
L’alcaldable de Tots per Sant Feliu, Carles Motas, posa el focus en que la responsabilitat en matèria de residus és de la Generalitat i critica que els municipis acabin “assumint-la com a pròpia” sense tenir-ne les competències. “Seria injust que s’hagués de traslladar a la ciutadania una decisió que ells no han pres i que és fruit de no haver tingut una planificació a llarg termini”, ha criticat Motas que recorda que tant les directrius europees com la lluita contra el canvi climàtic obliguen a fer un canvi en la gestió de residus per intentar apropar-se al reaprofitament total.
“Ens falta molt però nosaltres apostem per fer campanyes de conscienciació per buscar la implicació de tothom per incrementar el reciclatge”, exposa el cap de llista. Entre les propostes que Tots per Sant Feliu inclou al programa hi ha implantar un sistema de “taxa justa”, que començaria a desplegar-se al comerç. La idea és poder monitoritzar el percentatge de reciclatge precís de cada activitat i adaptar la taxa en funció de “com de bé es fa la feina”. “És la via de futur, començant pel comerç i acabant amb la ciutadania, però és un procés lent perquè actualment tampoc estem tecnològicament equipats i és una tasca minuciosa que s’ha d’anar fent”, explica Motas.
Els alcaldables del PPC en aquesta part del Baix Empordà carreguen obertament contra l’ARC perquè consideren que ha actuat “sense cap mena de visió de futur”: “Han decidit que es tanca sense tenir en compte les conseqüències per als pobles que fins ara portaveu els residus a Solius”. La seva visió l’aporta el president del partit a la demarcació, Jaume Veray, que també és cap de llista per Girona. “La situació és una mica de república bananera”, afirma Veray, que sosté que, abans de clausurar el dipòsit, s’hauria d’haver dissenyat un pla alternatiu i lamenta que l’ARC hagi “canviat quatre cops d’opinió” en pocs mesos, fent ballar el cap als municipis.
Planta de transferència
A Solius ja no s’hi aboquen deixalles però continua havent-hi camions de brossa entrant i sortint. Segons l’acord al que van arribar Generalitat i ajuntaments, el complex s’ha convertit en una planta de transferència. Això vol dir que els municipis hi porten les deixalles i, des d’allà, es traslladen fins a l’abocador de Vacarisses.
L’associació Salvem Solius no ho veu amb bons ulls i considera que aquesta solució transitòria acaba beneficiant “directament” l’empresa GBI -que explota el complex- perquè li permet mantenir l’activitat tot i no disposar d’un contracte “vàlid i vigent”. Natàlia Tubella i Jose Luis Martir, membres de l’associació, recorden que l’únic final possible per a Solius és el tancament total i efectiu, tal com ordena la justícia.
A més, exposen que des de la clausura del dipòsit “els camions continuen arribant-hi i deixant-hi deixalles temporalment” i que això està “generant moltes molèsties als veïns”, tant pel pas de camions “com per les pudors que se senten a quilòmetres de distància”. Unes males olors provocades pels residus a les que també s’hi sumen les de les planta de compostatge que continua funcionant: “No ho fan correctament i genera molta pudor”.
La plataforma també reclama que s’auditi la gestió que ha fet l’empresa al llarg dels anys i sostenen que ha actuat amb opacitat i sense passar comptes a les administracions. “Estem molt preocupats perquè poden provocar filtracions a l’aigua”, ha exposat Martir.
Salvem Solius reclama que l’Agència de Residus compleixi “immediatament” la segona sentència que pesa damunt l’abocador, que no només obliga a tancar el dipòsit sinó que afecta la resta del complex (inclosa la planta de compostatge).
La incineradora de Campdorà
Després de la clausura de Solius aquest any i la de l’abocador de Vacamorta, també en compliment d’una sentència, l’any 2014, les opcions per dipositar les deixalles a les comarques gironines cada cop són menys. A això s’hi afegeix que la incineradora de Campdorà, a Girona, està tancada des del 2018 pendent d’unes obres d’actualització que s’han anat retardant i allargant en el temps. Ara, la previsió és que pugui entrar en funcionament l’any vinent, mentre en paral·lel s’hi aixeca el nou centre de residus que hauria de ser una realitat el 2026.
La cap de llista de Junts a Girona, Gemma Geis, situa la recerca i la investigació com la “gran aliada” per a la gestió de residus en un futur i defensa que el complex de Campdorà jugarà un paper clau tant per a la ciutat com per a tota l’àrea urbana. En el cas de Girona, la candidata creu que, al contrari del que passa en aquells municipis que abocaven a Solius, la posada en funcionament de la incineradora contribuirà a millorar la gestió dels recursos públics: “No contemplo un increment de taxes i treballarem perquè no sigui així. Hem de buscar la màxima eficiència i ja hi ha una càrrega molt gran d’impostos”.
L’alcaldable de Guanyem Girona, Lluc Salellas, defensa que “ni abocar deixalles ni la incineració són sostenibles econòmicament ni mediambientalment” i que, de fet, acaben implicant un “encariment dels processos”. El candidat remarca que a Girona durant el darrer mandat no s’ha fet suficient incidència amb el reciclatge i situa com a proposta apostar per la reutilització d’envasos als comerços, començant pel Mercat del Lleó. “La política més eficient és incrementar el percentatge de selectiva, és l’única que beneficia econòmicament els veïns i la via perquè no s’apugin més les taxes”, diu Salellas.
La cap de llista del PSC, Sílvia Paneque, és especialment crítica amb l’endarreriment de les obres de Campdorà, que considera “incomprensible”: “L’ajuntament ha anat tard i malament, ha hagut de modificar el projecte i acumular un retard inexplicable”. Paneque defensa que cal una planificació per part de la Generalitat i acusa l’ARC de tenir una política “erràtica” perquè es continuen generant residus i cada cop hi ha menys espais on dipositar-los o eliminar-los. “Defensem que a Campdorà hi ha d’haver una planta de valorització energètica, no ens podem permetre que no sigui així, i més tenint en compte que hi ha unes directrius europees a complir. No tenim massa opcions més”, exposa Paneque.
Quim Ayats, alcaldable d’ERC a Girona, remarca que el complex no només preveu la incineradora, sinó també triatge i compostatge i considera que s’han d’intentar escurçar terminis perquè és una necessitat per a la ciutat i l’àrea urbana: “Serem molt exigents amb la Generalitat. Ens preocupa i ens ocupa que els compromisos es mantinguin i que la inversió que s’hi ha de fer es compleixi escrupolosament”. Ayats considera que a dia d’avui “ningú pot afirmar” que s’hauran d’augmentar taxes pel tancament de Solius i fins que Campdorà estigui operatiu. Segons el candidat, les dades de recollida selectiva a la ciutat han millorat i han de continuar fent-ho durant la pròxima legislatura: “El millor residu és el que no generem”.
La candidata de Cs, Camino Fernández, diu que el pròxim govern municipal haurà de definir com gestiona Campdorà, si és que cal impedir que s’hi facin aportacions d’altres poblacions de fora de l’àrea urbana. La cap de llista fia la millora de l’índex de reciclatge a la implantació del porta a porta perquè “és la millor manera que els veïns prenguin consciència de la importància de separar els residus”.
El cap de llista de la plataforma municipalista Ara Girona (amb els drets electorals del PDeCAT), Carles Ribas, demana tenir una mirada global i lamenta que, mentre la incineradora ha estat tancada, no s’hagin implantat “petites accions” que contribuïssin a reduir la fracció resta. “Es demana un gran esforç als veïns però no reben res com a contraprestació, al final la sensació és de ser cornut i pagar el beure”, opina.
