Youtube només mostrarà publicitat en els canals amb més de 10.000 visites
YouTube ha anunciat un canvi que afecta la remuneració dels creadors de contingut: ara serà necessari un mínim de 10.000 visites totals per poder formar part del programa de publicitat de la plataforma.
Aquesta mesura no afecta els creadors de continguts donats d’alta abans de dijous passat, que no perdran publicitat a menys que s’infringeixin les directrius generals del servei. L’objectiu d’aquesta mesura es que només els canals amb contingut de qualitat puguin mostrar publicitat.
Per altra banda, també es duran a terme altres canvis en el programa per aconseguir publicitat i es revisarà el canal una vegada s’hagi assolit la quota exigida per comprovar que tot està correcte i que no s’han aconseguit visites de forma fraudulenta o amb mal contingut.
Twitter retira la demanda contra el govern de Donald Trump
Twitter ha retirat una demanda contra el Govern dels EUA després que el Departament de Seguretat Nacional desistís en la seva petició de conèixer la identitat real d’un usuari de la xarxa contrari a les polítiques del president del país, Donald Trump.
La companyia va presentar la denúncia aquest dijous en un tribunal federal de San Francisco en la qual exigia que es respectés la llibertat d’expressió. La disputa legal girava entorn a un compte de Twitter que, presumptament, s’administra de manera anònima per empleats actuals o extreballadors del Servei de Ciutadania i Immigració i en la qual publiquen contingut contrari a les mesures i idees de Donald Trump.
Google i Facebook estrenen sistemes contra les notícies falses
Google ha decidit ampliar a nivell global i en tots els idiomes, tant per a Google News i Google Search, el seu sistema de verificació de notícies, o Fact Check, que va anunciar a l’octubre de 2016 i va posar en marxa primer a Estats Units i Regne Unit.
La “verificació de dades” és una etiqueta que ajuda als usuaris de Google a identificar històries que han estat revisades i que tracta de lluitar contra les notícies falses.
Des d’ara, quan l’usuari faci una recerca que generi resultats verificats per tercers, veurà aquesta informació de manera clara a la pàgina de resultats. Aquest fragment mostrarà informació sobre la declaració efectuada, qui l’ha realitzat i si una font acreditada ha verificat la seva veracitat.
I més sobre aquest tema. Facebook també ha posat en marxa un filtre per detectar mentides, notícies falses i propaganda de manera que s’alerti a l’usuari sobre l’escassa veracitat del contingut que veu i es freni la seva difusió. En una primera fase estarà actiu en 14 països, entre els quals no hi ha Espanya. Alemanya va ser el primer lloc en el qual, de forma experimental, es va integrar part d’aquest nou sistema.
Austràlia denuncia Apple per obligar els usuaris a reparar els telèfons a les botigues oficials
La Comissió de Consum i Competència d’Austràlia ha iniciat accions legals contra Apple per desactivar de manera deliberada aquells iPhones i iPads amb sensors d’empremta dactilar que no s’han reparat a les seves botigues oficials. Al món més tecnòfil, això es va conèixer com el Error 53 i els primers casos d’aquest problema es van donar el 2015, amb l’actualització a iOS 9, que va ser just quan Apple va començar a detectar aquests canvis en el sensor.
Poc després, davant les queixes dels usuaris, Austràlia va començar a investigar la qüestió per comprovar si realment es violaven els drets del consumidor. Ara, la investigació ha conclòs que Apple negava al consumidor “els seus drets de garantia pel fet d’haver escollit una botiga de reparació d’un tercer”.
Austràlia és l’únic país que ha pres cartes en l’assumpte, tot i que el problema existeix i persisteix des 2015. Tot i que hi ha mètodes i algunes botigues aconsegueixen burlar l’Error 53, Apple no ha canviat la seva política i, en cas de necessitar reparar un iPhone o iPad bloquejat, el procediment és complex i car per a l’usuari.
Una revisió de 350 estudis conclou que els senyals electromagnètics no són perillosos per a la salut
Un grup de 72 persones van participar l’any passat en una immensa farsa sense saber-ho. La meitat d’elles s’autodeclaraban “electrosensibles”. Presentaven símptomes com fatiga, vertigen i nàusees, que atribuïen als camps electromagnètics produïts pels sistemes wifi, els telèfons mòbils, les pantalles d’ordinador i altres tecnologies del seu entorn. Les altres 36 persones, per contra, tenien una relació normal amb la informàtica i les telecomunicacions.
Una investigadora va demanar als 72 participants que descrivissin les seves sensacions en ser sotmesos a un camp electromagnètic, però fins i tot quan no es produïa cap alteració en el ambient els electrosensibles presentaven ansietat i altres símptomes.
El treball és un dels 350 estudis sobre el tema analitzats en l’últim informe del Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut, el CCARS, que s’ha presentat a Madrid. El document sosté que “la majoria dels estudis demostren que les persones amb hipersensibilitat electromagnètica no són capaces de detectar quan estan exposades”.
Els seus símptomes, però, sí que són reals i poden arribar a ser incapacitants. Les noves evidències publicades en el seu document indiquen que no hi ha efectes adversos per a la salut derivats de l’exposició a les radiofreqüències emeses per les antenes de telefonia mòbil o de transmissió de ràdio i televisió. Tampoc preocupen els sistemes wifi ni els escàners dels aeroports.
Android desbanca Windows com el sistema operatiu més utilitzat
Ja es fan servir més dispositius Android al món que equips amb Windows. L’avenç és per poc, ja que Android ha arribat a la xifra d’un 37,93% d’usuaris enfront de la plataforma de Microsoft, que es queda en el 37,91%, segons dades de StatCounter.
Més enllà dels números, el realment important és comprovar les tendències: Windows manté una caiguda sostinguda des de 2011, mentre que Android no deixa de guanyar usuaris.
I es que en realitat, ja no podem viure sense el mòbil, però no podem dir el mateix d’un ordinador. I aquest fet queda reflectit amb claredat en les vendes.
