És temps de garoines i els palafrugellencs lidiem aferrissadament per mantenir aquest mot nostrat. Tant és així que n’hem fet una celebració culinària, on per una mòdica clatellada, alguns restaurants aquest mes ens en serveixen una dotzena en plat blanc. Aquests dies ens delim per punxar-nos els dits amb els eriçons, garotes, uriços o, en palafrugellenc, garoines fresques.
La garoinada ens serveix per desestacionalitzar, diuen els hotelers. Els menys estacionalitzats, en veiem els primers indicis de primavera.La garoinada ens serveix per desestacionalitzar, diuen els hotelers. Els menys estacionalitzats, en veiem els primers indicis de primavera. Ensumem el mar de ben a prop, li clavem les dents, absorvim els primers raigs de sol i traguem aquella petita fera marina tan peculiar. Les nostres ostres populars i sangonoses són molt millors arran de mar, amb amics que tinguin un guant de submarinista, una bona ampolla de vi blanc i un bon tall de butifarra negra. Com les coses bones a la vida, tenen cert mèrit de ser caçades. Les punxes, ai, les salven de ser expoliades impunement i només es venjaran de nosaltres, d’aquí un parell de mesos, quan posem els nostres febles peuets, de nou al mar. Bon profit!
