Estem una mica desorientats amb una pandèmia que ni nosaltres ni els savis més savis sabem gaire de què va. Ens hem de fiar del que creuen els que ens defensen del virus, però poca cosa mes. Hi ha països que se’n surten, d’altres que cada vegada tenen mes gent afectada.
Tot això sent complicat no es res comparat amb les conseqüències que comporta defensar-nos contra la pandèmia: canvi d’horaris, botigues tancades, rostres coberts, i dificultats amb la feina, per veure parents i amics, per anar de festa, per socialitzar i per albirar un futur que ningú no sap com serà, de moment amb una insòlita manca de projectes sigui perquè la economia en baixa ens ho impedeix, sigui perquè ens ho prohibeixen, sigui perquè ja no saben a quina hora toquen les dotze.
Per si fos poc tenim a totes hores per radio i TV detalls sobre el comportament erràtic d’uns quant polítics i d’altres professionals que s’agraden a morir i ens volen fer creure les seves teories sobre el present i el futur parlant del que no saben i aprofitant-se de la ignorància generalitzada per inventar-se xifres i cites en publicacions nacionals i estrangeres que ningú ho ha comprovat mai. I es fiquen amb els seus enemics acusant-los dels seus propis disbarats, llencen troncs a la tradicional foguera entre comunitats i aprofitant la seva situació públicament privilegiada, de vegades sense ni el mèrit d’haver estat elegits pel poble, fan créixer el foc contra la ciutat enemiga.
Que podem fer? Exacerbar el nostre sentit crític i deixar-los de banda? Llegir els clàssics ni que sigui els del segle passat? o escoltar la veu de la nostra consciència, que si ens hi fixem be i li fem cas ens ajudarà a passar sense massa angoixes aquests temps desolats que ens ha tocat viure.
Temps de lectura: 2 minuts
