Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Tenen les Festes de Primavera de Palafrugell, el futur garantit?
Loading
/

Sempre és bo debatre sobre l’evolució de les coses i més quan es tracta de costums o tradicions arrelades a la història d’un poble amb un teixit social canviant. A Palafrugell ho saben bé amb les Festes de Primavera, que representen una de les tradicions més longeves de la comarca, amb el Carrousel Costa Brava com a epíleg privilegiat.

Però, com Darwin anunciava a la seva celebrada teoria sobre l’evolució de les espècies, no està clar que determinades celebracions molt arrelades a casa nostra s’hagin pogut adaptar a les diferents i contínues transformacions que estem vivint i això fa que esdeveniments com les Festes de Primavera s’hagin d’adaptar a marxes forçades entre un marasme de noves propostes d’oci, cultura i entreteniment que apareixen fins i tot des del mateix municipi.

No és d’estranyar, doncs, que sorgeixin veus que mirant enrere destaquin més allò que havia estat que no pas allò que és o podria ser. El fotògraf Paco Dalmau, que va ser coordinador del Grup de Festes de Primavera, explica com era fàcil trobar voluntaris i ho contraposa al model actual gestionat des del mateix Ajuntament.

Dalmau fa referència a la gestió directa que l’Ajuntament de Palafrugell va assumir en detriment del Grup de Festes de Primavera, que presentava cert desgast per part dels seus integrants i una necessària injecció econòmica que en mantingués el sosteniment.

Des de llavors, no és només la veu d’en Paco, la que afirma que el mateix Ajuntament competeix amb les festes destinant temps, recursos i esforç promocional al Flors i Violes, que se celebra poques setmanes abans, un extrem que semblava desmentir-se ja l’any passat quan l’Ajuntament anunciava un increment de pressupost.

El Carroussel Costa Brava, el gran supervivent

És el buc insígnia de la celebració, l’esdeveniment que atrau més públic, requereix de més implicació desinteressada de persones i entitats i, per tant, el més susceptible de generar debat al seu voltant. En aquest sentit, el president dels carrossaires, Ferran Gil, denunciava l’any passat que l’Ajuntament havia abandonat les festes de primavera i en un to més apocalíptic, enguany ha assegurat que el Carroussel Costa Brava camina cap a la seva extinció, vinculant sempre aquesta alarma a la “manca de suport de les institucions”.

Però les institucions responen i el seu màxim representant, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, no només discrepa d’aquesta versió, sinó que valora l’opinió de Gil de “no consensuada amb els carrossaires”, que sosté que no van emetre cap crítica al consistori en una reunió mantinguda recentment.

Piferrer parla amb propietat quan es refereix als carrossaires. Ell mateix n’ha estat durant molts anys i valora molt positivament que en l’edició d’enguany es presentin fins a 8 carrosses inèdites.

L’únic carnaval de carnavals?

Doncs finalment sembla que sí, però per unes setmanes no semblava massa clar, ja que Platja d’Aro feia saltar la llebre quan anunciava que crearia “la Champions de les carrosses”, l’organitzaria durant el mes de maig i l’anomenaria “Carnaval dels carnavals”.

Semblava una triple provocació que amb les setmanes esdevindria doble, ja que es mantindran les dates i el format, però es buscarà un altre nom. Tot plegat va generar cert malestar expressat fins i tot en un esquetx protagonitzat pel mateix alcalde, en el que es feia escarni de la còpia i s’acusava implícitament de “robar una idea” els organitzadors de la rua platjarenca.

Sigui com sigui, l’edició 2018 de les Festes de Primavera arriba al seu final i just quan s’acabi el carroussel d’enguany, caldrà començar a treballar en l’edició següent.

Tanmateix, tots els interlocutors amb els que hem parlat al respecte, semblen coincidir en tres aspectes. La necessitat que sigui una entitat del poble qui se’n faci càrrec i no l’Ajuntament, la millora de la dotació econòmica amb la que es treballa i la que sembla més decisiva de totes: la implicació ciutadana en la participació i assistència a una festa que arrossega els vicis propis d’una edat, 56 anys, a la que no totes les iniciatives poden arribar.