Hi ha dates que assenyales en vermell al calendari per un fet que t’ha marcat, per algun esdeveniment del que t’has assabentat, perquè marquen un inici o un final, per un record que t’omple d’algun sentiment que fa que el cor bategui més despresa, o per algunes o per totes aquestes coses alhora.
Per mi, entre d’altres dates importants, el dia 6 d’abril és la data que marca un inici i un final, és la data en què va néixer el meu fill i la que tinc gravada a foc a la pell, al cor, un foc que s’aviva amb cada record, amb cada celebració d’aquest dia. I el passat 6 d’abril no va ser menys, perquè la celebració va ser doble: la bufada d’espelmes, la seva i la meva, perquè no ho vaig fer en el seu dia; els dobles obsequis; un dinar casolà preparat i compartit amb molts de somriures i un sopar distès ple de confidències; uns passejos nocturns a vora d’un mar al que tots dos estimem, que banya la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, i a través d’un màgic Passeig de Ronda, arriba a la platja de Sa Conca, a S’Agaró, acompanyats d’una lluna i d’unes estrelles que il·luminen el nostre camí.
I el millor de tot? Que vivim on vivim, en un entorn, l’Empordà, que ens oxigena amb cada nova experiència, amb cada nou dia i amb cada nova nit, i ens dona l’oportunitat de tenyir de vermell, cada dia del calendari.
