Hi ha aniversaris que fan pensar. És el cas d’aquest proper mes de febrer: per exemple, el dia 10 farà 104 anys del naixement de l’enyorat Josep Pallach, que ens deixà prematurament ja fa 47 anys. Però avui de qui us vull comentar quelcom és de la seva vídua, Teresa Juvé, que el proper dia 7 arribarà als 103 anys! Sí, sí, 103! I ho celebrarem presentant l’última de les seves novel·les “Plany per una dama perduda”, de la sèrie del portantveus Plagumà. Us ho avanço: l’acte tindrà lloc a la llibreria No llegiu-Mediterrània, de Palafrugell, el mateix dia 7 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda. Fet insòlit? Realment crec que és així!
Tots els llibres de la Teresa destil·len intriga, emoció i profunditat i, a mi personalment, em fascina el que ella posà per nom “Tu ets jo. Flaixos per al meu blog”, on, d’alguna manera, hi descriu la vida amb el seu marit Josep. I si se li pregunta sobre el perquè del títol ella sempre respon “És que jo, al meu marit, el porto al cor i no em fa falta ni ho he fet mai d’anar a veure’l al cementiri, a cent metres sortint de casa. I és que ell sempre està amb mi i jo amb ell”.
Hi ha persones que, tot i centenàries, ens fan pensar molt i molt! Felicitats, Teresa!
