A partir de l’any 2022, coincidint amb la 37a edició del certamen, el tradicional Premi de Narrativa Curta Vila de Begur convocat anualment per l’Ajuntament canviarà de denominació. I ho farà per un motiu molt especial: dignificar, homenatjar i difondre la figura i el llegat de l’escriptora i pedagoga Teresa Juvé.
La degana dels escriptors en català, i veïna d’Esclanyà, va complir el passat mes de febrer el seu 100è aniversari. I en el marc dels actes de commemoració de l’Any Teresa Juvé la Regidoria de Cultura ha proposat rebatejar amb el nom de l’escriptora un dels certàmens literaris amb més tradició i prestigi del municipi i del territori.
La proposta va ser sotmesa a votació i aprovada per unanimitat el passat 30 de març en la sessió ordinària del Ple Municipal. Així, a partir de l’any vinent el Premi de Narrativa Curta Vila de Begur passarà a denominar-se oficialment Premi Teresa Juvé de Narrativa Curta- Begur.
Gemma Coll, regidora de Cultura, explica que “el fet de posar el nom de la Teresa al concurs ens permetrà prestigiar-la com a persona, pedagoga i escriptora, i també honorar el nom de Begur dins el mapa literari dels Països Catalans, ja que actualment comptem amb la participació d’autors d’arreu de Catalunya, Balears, País Valencià i Catalunya del Nord”.
Aquest, però, no serà l’únic acte de reconeixement que s’impulsarà enguany des de l’Ajuntament de Begur amb motiu de l’Any Teresa Juvé. Cal recordar que el passat 19 de març la Sala de Plens va acollir la presentació del darrer llibre de Teresa Juvé, “El degollador De Vallvidrera”, i l’acte d’entrega de la medalla centenària de la Generalitat de Catalunya; i al llarg dels pròxims mesos és previst que es duguin a terme al municipi noves actuacions.
Biografia de Teresa Juvé Acero
Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921), de pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on va viure la Guerra Civil. Acabat el conflicte, va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa, i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i Carolà, i es van establir a París, on es va llicenciar en filologia i literatura comparada, i va ser professora de Filosofia i Lletres.
El 1969 va crear una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses, I un any més tard, el 1970, el matrimoni va decidir tornar definitivament a Catalunya. A més d’implicar-se plenament en la lluita política, tots dos van ser professors de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep Pallach, de Pedagogia i Teresa Juvé, de Literatura Occitana. A la mort del seu marit, el 1977, la Teresa es va establir definitivament a Esclanyà.
Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats (“L’aiguamort a la ciutat: Memòria d’exili”, 2005) i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb Jaume Plagumà, portantveus del rei, com a protagonista. Alguns dels títols de la sèrie del personatge Jaume Plagumà són: “Un crim a l’armada invencible”, “La Commedia dell’arte sota sospita”, “Els assassins eren més d’un”, “Juguesca mortal”, “La trampa” i “L’arbre trencat”.
