Saber-se comportar en un adéu no és tasca fàcil, i quan es tracta d’un projecte musical que ha tingut 10 anys de trajectòria no és excepció. L’any 2006, des del poble garrotxí de Les Preses, quatre joves construïen Teràpia de Shock.
El Teatre Principal d’Olot es va convertir en l’escenari idoni per una ocasió com aquesta, tancant així una etapa al mateix lloc on va començar. Teràpia va aconseguir exhaurir les tres-centes localitats de la sala, i un cop més van poder comprovar com la seva música arribava a orelles d’un públic de totes les edats.
Teràpia de Shock ha estat sempre format per quatre components. En el darrer període del grup els integrants han estat Albert Parés al baix i veus, Gerard López (“Geri”) com a la bateria i veus, Ferran Massegú (“Massa”) com a veu cantant i guitarra acompanyant i Guillem Soler al teclat. Aquest últim ha pres el relleu durant dos anys a un dels membres fundadors del grup, Jaume Sucarrats, que fins l’any 2014 va ser guitarra solista i compositor d’un gran nombre de les cançons de la banda. L’1 d’abril de 2014 la pàgina de Facebook oficial de Teràpia de Shock anunciava que en “Suka” deixava el grup per centrar-se en projectes personals, concretament audiovisuals.
Dissabte les portes del Teatre Principal d’Olot es van obrir a tres quarts de vuit del vespre. Abans d’aparèixer sobre l’escenari, just al punt horari de les vuit, s’obria la nit amb la projecció de dos vídeos. El primer es tractava d’un documental que feia una repassada a tota la trajectòria del grup des dels seus inicis. Va comptar amb entrevistes als músics i a tot l’equip de gent que ha treballat amb ells i que ha fet possible que la música dels Teràpia arribi a orelles de tothom. La segona projecció va consistir en un recull dels videoclips més destacats del grup ordenats de forma cronològica, començant amb la cançó “Ara” que forma part del primer CD del grup (Escapa’t amb mi, 2008) i finalitzant amb el tema “A prop”, inclòs en l’àlbum recopilatori de la banda que porta per títol “10 Anys”, llançat aquest any 2016 de la mà de RGB Suports. El segon vídeo va transportar el Teatre a l’estació de ferrocarrils de Bellaterra, localització on es va rodar el videoclip de “20 minuts d’espera” i també als carrers d’Olot, que fa 5 anys van acollir el videoclip del tema “Tota la nit”.
El so de Teràpia de Shock sempre ha estat enèrgic, potent i amb tocs d’intimisme. La il·luminació té un paper especialment rellevant i és que s’adequa perfectament al contingut de les cançons, temes d’un estil pop-rock, si és que mereixen etiquetes. Les seves influències principals són bandes de british pop com Razorlight, Blur, Oasis, Primal Scream i The Libertines. En algunes ocasions també han esmentat la referència de Red Hot Chili Peppers, sobretot pel que fa al baix del grup. L’estètica de la formació tampoc és innocent, i és que no totes les influències són musicals. A banda de ritmes, melodies i conceptes, Teràpia de Shock beu d’aquesta influència britpop en quant a les jaquetes, les camises i els barrets, el color negre, blanc i vermell.
Dissabte al vespre les butaques del Teatre Principal d’Olot i les ganes de ballar es feien incompatibles. En més d’una ocasió, Ferran Massegú va animar al públic a aixecar-se i a moure’s sense vergonyes, perquè una oportunitat com aquella serà difícil de repetir. Entre el públic també es van trobar fans per les quals Teràpia significa molt més que un grup de música. Algunes d’elles amb pancartes a primera fila, d’altres que tot i estar al tercer pis de butaques cantaven totes les cançons amb emoció i crits.
El concert va comptar amb col·laboracions molt properes a la banda. La primera va anar a càrrec de Paula Valls, veu femenina que coprodueix temes amb Guillem Soler, recent membre dels Teràpia. Amb ella van interpretar la cançó La soledat inclosa en el primer disc del grup. Aquesta artista, Paula Valls, ha participat al disc d’enguany de La Marató amb el tema No et rendeixis. Una altra sorpresa de dissabte al vespre va ser la col·laboració de Salva Racero, veu cantant actual de Lax’n’Busto, banda de la qual els Teràpia també n’han agafat certes influències. Conjuntament van interpretar la cançó Aquí tothom s’estima, present al disc “100.000 històries”. I per acabar, el tema que donava nom a aquest àlbum va ser interpretat amb el grup desenfadat Hora de Joglar, conjunt musical garrotxí.
Al cap de vint cançons i gairebé dues hores d’espectacle va tenir lloc la lectura d’un text agraint a les famílies dels músics, als professors de música que han tingut, a l’equip de Teràpia de Shock (actual i anterior), als grups d’amics, a la discogràfica RGB, a l’equip de comunicació, als espònsors, i declarant la seva sensibilitat social com a grup animant al públic a ser donants de sang. El portaveu de Teràpia també va agrair al servei professional de so, llum i imatge Clip, als mitjans que durant tants anys els han acollit, a les seves terres (Les Preses i Olot) i, finalment, com no, al públic.
L’última sorpresa de la nit; possiblement desitjada i esperada per molts seguidors i seguidores de Teràpia de Shock. El cantant del grup va fer passar a l’escenari a Jaume Sucarrats, antic membre i fundador de la banda. Els 5 músics van interpretar l’èxit “Sense Tu”. En “Suka” va acompanyar de forma desinhibida, simpàtica i propera les veus de tot el públic amb la guitarra acústica.
Així doncs, dissabte al vespre al Teatre Principal d’Olot van sonar cançons de tots els discs de la formació: Les Festes del Tura de la maqueta Teràpia de Shock (2007), La realitat i La soledat del disc Escapa’t amb mi (2008), Espera’m i He somiat del treball Tota la nit (2011), Quan ella balla Rock and Roll del CD Que mai no pari (2013) i És la nostra història de 100.000 històries (2016) i A prop del treball 10 Anys (2016). Cal esmentar que aquesta darrera cançó la van dedicar als mitjans de comunicació, ja que ha estat apareixent al producte publicitari de Llet Nostra. La Xarxa de televisions locals, que va estar transmetent en directe aquesta festa, va rebre la dedicació.
El comiat va acabar amb fotografies de record. En primer lloc, una de tot l’equip de Teràpia de Shock de cara al públic i una altra d’esquenes, en la qual els seguidors, familiars i amics que es trobaven asseguts a la part d’abaix del Teatre van poder sortir. A més, el grup es va exposar per darrera vegada a totes les persones que van voler fer-se fotografies amb ells, concretament al rebedor del Teatre.
Aïda Jiménez i Mateu Camps
- Publicitat -
