Si fos creient, creuria que el món ens ha fet emmalaltir per curar-se.
Si fos creient, creuria que d’aquest confinament en sortirem més conscients, més bones persones, menys egoistes, més solidaris.
Si fos creient, creuria que el capitalisme depredador que posa els diner per davant de les persones i del planeta cauria sota el pes de l’evidència i la prova empírica que ens mostra com, a canvi d’un benestar de plàstic, el sistema ens està matant; a foc lent, això sí, que fins gallina vella fa bon caldo i se’ns ha d’extreure tot el suc abans d’anar a l’altre barri.
Si fos creient, creuria que en el nou món per venir l’economia global seria controlada per màquines; supercomputadores amb tres premisses fonamentals, com les 3 lleis de la robòtica d’Assimov. Sostenibilitat, equitat i solidaritat deixarien sense efecte la innata cobdícia humana i la font de tots els seus mals: el poder, fill de l’acumulació i pare mascle de la guerra i la fam, de les desigualtats, del racisme i del masclisme, del pitjor de la condició humana.
Si fos creient, creuria en un futur proper on totes les persones del planeta poden accedir a una renda bàsica universal, riquesa produïda pel treball dels robots, complementada amb jornades laborals de tres o quatre dies i quatre hores com a màxim en feines que ens fessin sentir realitzades.
Si fos creient, creuria en el futur d’Star Treck i no en el de Mad Max, Blade Runner o Altered Carbon.
Si fos creient estaria batejat i tindria una fe indestructible.
Però soc humà. Com vosaltres.
